Al novembre de 2003, els ministres de comerç de 34 països es van reunir a Miami, Florida, per negociar l'acord de l'àrea de lliure comerç de les Amèriques (ALCA). L'ALCA podria tenir efectes devastadors sobre els treballadors, el medi ambient, i els serveis públics com ara el de la salut, l'educació, l'aigua, a més destruir els drets de pobles indígenes, així com la diversitat cultural de tota Amèrica. Com alternativa al model d'opressió paramilitar que ofereix el capital, nosaltres proposem models de resistència del poble, acció creativa i solidària.
Indymedia CollaborativeResistencia
104 Descripció arxivística resultats per al Resistencia
Una visió des de dins i a peu de carrer del que va succeir en aquesta ciutat palestina al llarg d'una setmana del mes d'agost de 2004. La càmera s'apropa a la realitat dels nens que juguen a ser soldats d'un exèrcit tant sols armat de pedres i raons. Enmig de les bombes i els trets de l'exercit israelià s'estableix un diàleg amb soldats que semblen de vegades més espantats que les seves pròpies víctimes. La càmera al costat d'un grup de para-metges i activistes internacionals segueix els passos de l' exèrcit en el seu registre de la ciutat casa per casa. Al mateix temps la presència internacional actua com a "testimoni ocupant" de l'espai d'impunitat en què Israel es comporta habitualment.
Alberto ArceTeoria i pràctica de les cures
La soledat està en alça. "Allò que el discurs estàndard amaga és que la "normalitat" de las jornades de quaranta hores setmanals, més guarderia, més una àvia per als moments de necessitat, és no simplement millorable, sinó directament inacceptable".
CAROLINA DEL OLMO, On és la meva tribu?
A Suècia, punt extrem en les tendències occidentals dins l'àmbit protestant, més del 50% de la població viu sola. La gent també mor sola, oblidada de tothom, després de tota una vida impulsada per un afany d'independència privada i d'adequació a la norma social, de comoditats i d'una socialitat just without phisical contact . El somni d'una vida independent, alliberada dels vincles comunitaris i de la família patriarcal, s'ha revelat un malson de soledat, tristesa i buit existencial.
Hem de travessar les oposicions binàries que pretenen fer-nos elegir entre dues opcions, l'una dolenta i l'altra pitjor. No es tracta de tornar a la vella família estrictament patriarcal, però tampoc ens hem de conformar amb la soledat metropolitana. Es tracta de crear, d'assajar, altres maneres de viure i d'estimar.
“ Segons Sarah Blaffer Hrdy (l'antropòloga i primatòloga ), les femelles de rata, un cop tancades en gàbies amb les seves cries com a única companyia, es comportaven d'una manera molt semblant a les mestresses de casa nord-americanes dels anys cinquanta, amb les seves obsessions i les seves neurosis. En canvi, observades en llibertat, les mares i les seves cries mostraven un ampli ventall de comportaments diversos en tot tipus de contextos socials”.
CAROLINA DEL OLMO, On és la meva tribu?
Una funcionària sueca, dedicada a investigar la creixent multitud de casos de gent que mor abandonada, completament aïllada, sense ningú, es pregunta al documental The swedish theory of love: "Per a què serveix tenir un milió al banc si no ets feliç? Però no és només no ser feliç, és la immensa i somnàmbula tristesa que inunda una civilització ruïnosa, l'existència dins la qual s'esmuny en mig de l'epifania d'una muntanya de deixalles.»
«Ho heu sentit? És el so del vostre món que s’esfondra" , diuen els zapatistes. La independència individual és l'ideal catastròfic d'un món perfectament organitzat i eficient, però fred com el gel.
«Al final de la independència no hi ha la felicitat. Al final de la independència hi ha el buit de la vida, la insignificància de la vida i un avorriment absolutament inimaginable».
ZYGMUNT BAUMAN, entrevista inclosa a The swedish theory of love.
Treball flexible, vida incerta i precària, infotreball, expropiació del treball comunicatiu per servir a la transnacional que governa l'imperi... les condicions del precari treball temporal en que es troben milions de persones en la societat global que s'està construint.
MAYDAY 2004Proposta de colaboració amb el Bornlab (El Born CCM) per a una aproximació col·lectiva a l’imaginari contemporani dels recursos naturals i el territori, a partir de la posada en comú sobre qüestions geopolítiques d’actualitat que tenen un ressò a la ciutat de Barcelona.
(La renovació del tram final de la Diagonal al Poblenou de Barcelona amb la posada en marxa de la zona "Fòrum", suposa la desaparició física d'illes senceres de cases i d'una manera de viure). Entrevista a un grup de veïns afectats per un PERI (pla especial de reforma interior) d'una illa de cases de planta baixa al Poblenou de Barcelona. Ens expliquen la mala gestió per part de la immobiliària i el desinterès de l'Ajuntament en tot el procés, més pendent de l'obertura del Fòrum Universal de les Cultures.
Jordi SecallMeitat crítica, meitat historia de redempció, el documental ofereix una visió sorprenent del paper del partit dels Panteres Negres en la revolució social i la sinuosa persecució per part del Departament de Policia de Nova York i el FBI d'un dels líders més fervents de l'organització: Dhoruba Bin Wahad (nascut Richard Moore). Sortit dels guetos del Bronx amb un historial de delictes menors, Dhoruba es va llançar de cap al moviment del Black Power, servint l'esmorzar als nens amb una mà i empunyant una pistola amb l'altra.
John ValadezEl 27 de maig de 2011, la policia va intentar desallotjar de plaça Catalunya (Barcelona) l’acampada de ciutadans que estaven exercint el seu dret de reunió en un espai públic. Es va produir a Barcelona un dels episodis de brutalitat policial més ben documentats de la història recent. També va ser històric per l’efectiva, exemplar i contundent resposta no violenta dels manifestants. Els ciutadans agredits van presentar una denúncia per l’abús policial, però el jutge va decidir arxivar el procés sense ni tan sols escoltar els qui van presentar la querella. L’arxivament de la denúncia deixa en una gravíssima situació d’indefensió totes les persones denunciants, així com la totalitat de la ciutadania, ja que deixa impunes els gravíssims fets succeïts aquell 27 de maig. Aquest arxivament genera un perillós precedent similar a la impunitat existent a Espanya en el règim de la dictadura. #SOS27M Contra la impunitat policial. La crida a la comunitat internacional.
15Mbcn.tvRadio Qman Txun, crònica d'un poble maia explica la història entre entreteniment i reflexió i admet diferents nivells de profunditat segon els interessos de cada espectador: es pot veure tant sols com entreteniment o bé pot servir també per plantejar qüestions al voltant d'aspectes socials, culturals i econòmics fonamentals en el nostre temps: el conflicte entre l'afirmació de la cultura tradicional i la globalització que arriba a tots els racons del planeta, l'injusticia social que ve de lluny i la seva connexió amb la emigració actual, els joves i la nova dona indígena, el procés de pau i la naixent democràcia a Guatemala como esperança de canvi. Pretenem fer preguntes per que cada espectador proposi les seves pròpies respostes.
Rene Vautier, Bretanya, 1928, va estudiar a “l'Institut des Hautes Études Cinématographiques”. Autor de varis treballs que denuncien el colonialisme. Entre ells: Afrique 50, Un homme est mort, Une nation, L'Algérie, L'Algérie en Flammes o Hirochirac. René Vautier apareix com l'arquetip del cineasta compromès. El seu cinema es sosté per un rigor plàstic i una inventiva formal que l'ajuden a superar les dificultats pràctiques lligades a la seva obra d'intervenció social”. El seu eslògan podria ser, segons les seves pròpies paraules: “escriure la història en imatges, de seguida”. El 1950, ofès per la censura francesa que li confisca una gran part del seus carrets, aconsegueix acabar Afrique 50, la primera pel·lícula francesa anticolonial. Des de llavors, al preu de nombrosos any de presó i d'una vaga de fam, la lluita de René Vautier contra les formes d'opressió polítiques, econòmiques i culturals ja no tindrà fi.