En un departament colombià, angoixats davant la pressió de l'home blanc (exèrcit, paramilitars i fins i tot la guerrilla) es reuneix una assemblea indígena, en la qual demanen al "bunachi" (home blanc) que els deixi en pau.

Un reportatge personal, que es centra en accions concretes per part d'israelians, palestins i activistes internacionals, que treballen junts contra els plans actuals de desplaçar els palestins i limitar els seus moviments.

Flota com una papallona, pica com una vespa. En plena guerra del Vietnam, amb tots els tambors mediàtics llançant la guerra i el patriotisme, Cassius Clay adopta el nom de Mohammed Ali, es nega a anar a la guerra i a ser utilitzar en activitats de propaganda. Paga per aquest fet el preu de ser desposseït del títol mundial dels pesos pesats i d’afrontar pena de presó. “No, jo no penso fer 10.000 km per assassinar un altre poble i ajudar els amos blancs a dominar la gent de color a tot el món.”

El realitzador Hany Abu-Assad, segueix el conductor de taxi Rajai en els seus viatges per Ramallh i Jerusalem. D'aquesta manera coneixerem des de dins el problemes per viure i treballar a la regió. Rajai es converteix en el nostre guia pel laberint del caos causat per la guerra, l'ocupació i la resistència. Mentre condueix els seus passatgers per dreceres i camins poc coneguts per tal d'evitar les carreteres bloquejades, anem coneixen, poc a poc, la seva vida i les seves opinions. Els passatgers, les seves destinacions i la seva vida més enllà del seu treball s?entrecreuen creant una imatge diversa de Rajai i de la situació a Palestina

Aquest documental pretén rescatar l'experiència política d'organització i lluita del poble veneçolà a partir d'una reflexió sobre la història d'un barri conegut com 23 de Enero. Des de la seva fundació, les organitzacions populars d'aquest barri han destacat pel seu paper en els esdeveniments polítics que han marcat l'esdevenir històric de Veneçuela i que han conduït el país a un procés revolucionari de nova planta amb l'arribada al poder d'Hugo Chávez.

El film narra la situació a Gaza a partir de l'endemà de l'Operació Plom Fos, a principis de 2009. Tal i com expliquen els seus directors, “Vàrem entrar a Gaza el dia després de la darrera guerra i vàrem descobrir la magnitud de la "Gaza-Strofe'”.

Projecte en Residència Falconetti Peña

/ Exposició Guerra, insubmissió, art /

/ FILMOTECA DE CATALUNYA /

/ LESIONATS DE GUERRA I NORMALITAT /

/ EFICÀCIA PROVADA EN COMBAT /

/ LA MIRADA DE L' ÀNGEL /

/ PATRIOTISME I COLONITZACIÓ /

/ MORIREU COM A HEROIS /

/ PAMFLET I REVOLUCIÓ /

GUERRA, INSUBMISSIÓ, ART

Projecte en Residència Falconetti Peña

L' any 1924, coincidint amb el desè aniversari del final de la Primera Guerra Mundial, Otto Dix va publicar la seva obra La Guerra, composta per cinquanta gravats en els quals denunciava el bel·licisme amb una duresa que no s'havia vist fins llavors. Un segle abans, Goya , pintor en el qual es va inspirar Otto Dix, va realitzar Els Desastres de la Guerra . I ara, cent anys després, a Europa es torna a lliurar una contesa cruel i insensata.

Otto Dix està situat entre dos temps, el de Goya i el nostre. El projecte per a aquesta exposició/intervenció és prendre com a punt de partida els seus gravats per a dur a terme un recorregut sobre l'art que s'ha rebel·lat contra les consignes bèl·liques . Goya, Dix, Grosz, Arntz, Watkins i altres punts artistes van desafiar l'ordre estètic imperant creant obres d'una enorme rellevància. Per a això es van valer de formats modestos, el gravat, el pòster, la revista mimeografiada, el fullet, el fals documental, els únics als quals van poder accedir en moments de censura i bloqueig. Estem davant obres que van aconseguir perdurar contra vent i marea, perquè van ser molts els interessats a fer-les desaparèixer.

Gràcies a elles, avui podem seguir-li la pista als quals en el seu moment van desobeir les soflames patrioteres, mantenint la flama de la resistència a la bogeria bèl·lica.

El projecte recorrerà diversos espais i períodes històrics, combinant diversos formats, pictòrics, gràfics i audiovisuals.

La idea és contraposar-los, en un cara a cara, amb els missatges d'aquells que en el seu moment van apostar per galvanitzar l'ardor guerrer de les masses.

“Estem travessant un període ombrívol en la història de la humanitat, en què la combinació del cinisme postmodern (que elimina el pensament crític i humanista del sistema educatiu); la creixent avarícia generada per la societat de consum, la catàstrofe humana, econòmica i ecològica que es manifesta en forma de globalització, l’augment massiu del sofrimeunnt i l’explotació de la població de l’anomenat tercer món, i la conformitat i la normalització adormidores provocades per l’audiovisualització sistemàtica del planeta han format, de manera sinèrgica, un món en què l’ètica, la moral, la col·lectivitat humana i el compromís (amb tot el que no sigui oportunisme) es consideren ‘antiquats’. El malbaratament i l’explotació econòmica s’han convertit en l’habitual, fins al punt que ho inculquem als nens. En un món com aquest, els esdeveniments de la primavera del 1871 a París representen (encara avui dia) la idea del compromís amb una lluita per un món millor i la necessitat d’algun tipus d’utopia social col·lectiva, tan necessària ara mateix com l’aire que respirem. D’aquí va sorgir la idea de fer una pel·lícula que mostrés aquest compromís.”