Prenent la forma d'un diari íntim, aquest documental mostra la vida d'una família palestina i el seu poble durant un any de la Intifada. Kalandia és el nom d'un camp de refugiats, situat entre Ramallah i Jerusalem, que ha esdevingut un dels llocs del territori palestí on l'exèrcit israelià porta a terme més controls. Amb material enregistrat entre maig de 2001 i agost de 2002, Crossing Kalandia ofereix una visió única de la situació a Palestina.

La pel·lícula segueix un grup de persones que viuen en una secció abandonada del metro de Nova York. Quan Singer es va traslladar des de Londres a Manhattan es va sorprendre pel nombre de sensesostre a tota la ciutat. Singer va entaular amistat amb un bon nombre de rodamons a Nova York, i després d'escoltar la gent que viu sota terra en un tunel abandonat s'endinsà durant dos anys en la vida d'un conjunt de persones que viuen a la comunitat de FreedomTunnel, al nord de Penn Station.

En 2001 el enfrentamiento entre el Estado y los movimientos sociales dejó ver la verdadera naturaleza del poder. La represión policial fue la respuesta a la más protesta más multitudinaria que se había vivido hasta el momento. Trescientos mil manifestantes vieron de frente el lado más violento de la democracia. A partir de imágenes de estos acontecimientos, tomadas de las más diversas fuentes, se reflexiona de manera general sobre la democracia, el poder y sus símbolos, el papel de los medios de comunicación, la violencia..., al tiempo que se plantea una reflexión sobre el lenguaje cinematográfico y sus posibilidades.

El 26 de desembre del 2003, la IDF (Israel Defense Force) va disparar contra Gil Namati, un israelià de 21 any, que es manifestava en contra del mur de separació. Gil va ser ferit en dues cames per dues bales vives. L'incident encapçala el debat en els mitjans de comunicació i provoca moltes preguntes: que hauria succeït si la IDF no hagués mentit sobre el trets contra Gil' S'haurien justificat les accions de les forces de seguretat? Existeix alguna diferencia entre dispara a un jueu o un no jueu? Aquest documental es divideix en tres parts. La primera presenta la investigació que es va poder veure a la roda de premsa on es podia comprovar que la IDF va mentir sobre els motius que la portà a disparar. La segona part critica la investigació mateixa i les reaccions de la premsa al presentar la notícia i el mur de separació. La tercera part és un peça de propaganda sobre el perill que representen els anarquistes per Israel.

La vida dels "Cartoneros", un veritable exèrcit d'ombres de més de 100.000 persones que reciclen els cartrons de les escombraries de la ciutat i que venen per molt poc. Arriben cada nit dels suburbis, com un ramat , amb els seus carretons, en els vagons d'un "Tren Blanco", sense portes ni finestres, ni llums ni seients

Entre 2000 i 2003, PROCIVESA, l' empresa immobiliària encarregada de reestructurar diverses àrees de la Barcelona vella, va expropiar a baix preu varies illes de cases del barri de la Ribera. Més tard les va enderrocar. Els nous veïns van batejar el nou espai aparegut on abans hi havien les seves cases com el Forat de la Vergonya. D'aquesta manera denunciaven una situació que consideraven degradant per múltiples raons: l'abandonament en què els poders públics havia sotmès a un barri ja de per si molt castigat, les obres interminables, la pèrdua de drets dels reallotjats en nous pisos, etc.

Al vespre, el camp colombià es transforma. El perill guaita a la nit. Carmen, una pagesa de cinquanta i pocs anys, ho coneix de prop. Aquesta pel·lícula troba la distància justa que ens permet absorbir el relat de la seva turmentada vida i endinsar-nos en el món dur dels camperols colombians a través d'un dels seus aspectes més fascinats: la tradició oral.