La pel·lícula està basada en el culte de les ànimes del purgatori, a Nàpols. Es diu que els morts són abandonats, sense nom. Diuen que criden en somnis, però de vegades apareixen al mig de la multitud - algú que t'està mirant. Aquests morts demanen un reconeixement, llavors s'adopta un crani, un dels milers de restes humanes del soterrani de la ciutat. D'aquest culte, practicat fins fa pocs anys, queden les empremtes, els costums, les creences.

Després del fracàs de la Unió Soviètica va sorgir un renovat interès pel xamanisme siberià, que havia estat reprimit primer pels missioners i després per les campanyes soviètiques en contra de la religió, i el nombre de xamans creix sense parar. Però, qui són aquests xamans? ¿Són xarlatans, mags, empresaris o activistes culturals? Seguim el dia a dia d'un xaman buriat que viu a una illa al llac Baikal i passa dels íntims rituals xamànics que pràctica per als seus clients buriats als espectacles que munta a diversos centres turístics per a turistes occidentals a la recerca de cultures “primitives”.

Espot evangèlic del New Tribe Mission (www.ntm.org): “Millions of men, women and children, tribal people all across the world, in remote, never-before reached plaus of the Earth, ISOLATED, with NO ACCESS of Salvation in Jesus. Living in Darkness...”

La violència de la religió revelada des de l'inconscient de l'escriptura. Textos de Derek Jarman, Bertrand Russell, Sun Tzu.

Islam significa canvi. Busca transformar l'individu i la societat en comunitat: la ummah és una paraula àrab que procedeix d'um, “mare”. Aquesta transformació abasta tots els aspectes de la vida humana, des de la moralitat personal fins als negocis, l'economia i la política. És natural que aquells que vulguin mantenir les coses tal com estan vulguin també lluitar contra l'islam. “Quan vaig viatjar a La Meca, em vaig relacionar amb musulmans de pell blanca, però ells no es classificaven a si mateixos com a blancs, sinó simplement com a persones, com a part de la família humana, i consideraven els altres com a tals, com a iguals. Potser l'home blanc als Estats Units hauria d'estudiar l'islam.”

“Documental de 30 minuts sobre el conflicte ocorregut a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet durant octubre i novembre de 2004. La instal·lació d'un oratori musulmà als baixos d'un edifici d'habitatges va desencadenar les protestes dels veïns, que es van queixar perquè el local no reunia les condicions per acollir un centre de culte.” A partir d'aquí assistim a una escalada de pressions d'una banda del veïnat, la solidaritat d'altres (l'Ateneu Popular), la patètica actuació de l'Ajuntament i la reclusió de la comunitat musulmana en un oratori de contenidors entre filats, en un polígon industrial... Un fractal que es repeteix exponencialment com a model per tot el país.

Motherhood on Trial explora la reacció de la societat en el cas de Susan Smith, una jove mare que primer afirma en públic que els seus fills van ser segrestats per un home negre, després finalment confessa que ella mateixa els va ofegar. Aquest documental barreja varis nivells de vídeo i àudio, creant un complex teixit d'imatge i so per explorar com influeixen els prejudicis i les experiències personals en les percepcions de varis dels personatges.

“El meu viatge espiritual m'havia dut des de la terra de Ahuramazda al regne d'Al·lâh. Vaig arribar a creure que existeix un sol déu, el déu de la llum, la bondat i l'alegria. Un déu que no habita ni en la muntanya ni en el mar, ni en la ciutat ni en els santuaris, sinó en les ànimes humanes que l'adoren”. Aryana Farshad.