Vídeos sobre el món àrab

TransArab itinerant 2003-2005

2003 / 2005 / 2006 / 2009 - TransArab

Vídeos sobre el món àrab

La voluntat d’aquest cicle, no és la de proposar una visió panoràmica de la videocreació als països àrabs i islàmics, ni la de reclamar la voluntat de cap representació.

Els treballs que presentem, així com el propi cicle en conjunt, responen a una noció de “talls de realitat”, en el sentit de visions subjectives, que se saben parcials i que no exclouen la contradicció, ni el conflicte; visions que reconeixen una forta tensió en la seva superfície i reclamen aquestes arestes de confusió o violència com a motius urgents de reflexió i coneixement.

Imatges i relats, realitats per si soles, realitats en rizoma: que s’entrellacen sense un centre, ni un significat tancat. I que per aquesta raó fan aflorar no un dualisme cultural en oposició, sinó una xarxa de connexions subterrànies.

Algèria és un país jove, treballat per una llarga his- tòria. El segle XX ha estat de convulsions històriques sense precedents que van afectar brutalment a societats, cultures, posant en entredit sistemes de valors i creences que s'havien constituït durant segles. Aliénations és una temptativa –modesta– que inclou el patiment que poden viure, avui dia, els argelins enfrontats a una crisi en diversos sentits: religiosa, política, econòmica, familiar. El documental s'esforça a delimitar el malestar social dominant a Algèria, en percebre i posar en relleu les corrents subterrànies que omplen la societat i abasteixen les seves crisis.

Anthem és un lament postindustrial, estructurat a partir de l'únic crit esquinçador d'una jove en la immensa sala de la Union Station de Los Angeles. Viola relaciona aquesta estructura amb la forma i la funció dels cants religiosos, en particular els gregorians (que utilitzen una escala harmònica en una sala ressonant) i els budistes tàntrics (exorcisme ritual i conversa amb els dimonis). El crit original es prolonga en el temps i es desplaça en una freqüència per a produir una escala de notes harmòniques que constitueix la banda sonora, a la qual Viola juxtaposa imatges del materialisme: la indústria i el culte al cos, gegantesques bombes de petroli i el cor humà bategant, cotxes circulant per una autopista i sang fluint per les venes, tecnologia quirúrgica moderna i branques d'arbres en un bosc mil·lenari. El crit angoixat travessa la corporeïtat del cos i la cultura contemporània com a organisme viu. Per a Viola, la peça és una evocació ritual de "les nostres pors primàries més profundes, la foscor i la separació del cos i l'esperit".

Els quadres i relats de les visions i realitats de la cosmologia amazònica i religiosa del pintor Don Pablo Amaringo et guien subtilment en aquesta obra on comparteixes l'espai i el temps amb distints mestres de mestres coneixedors del llenguatge de les plantes de l'Amazones, per a molts la farmàcia del món. Aquest documental anomenant AYARUNA, “difunt” en la llengua quítxua, fa de pont entre les distintes realitats, establint un profund diàleg filosòfic sobre el llenguatge de l'esperit, abordant temes com el de l'experiència mística i la medicina als nostres temps. Aquest vídeo és la segona part de la sèrie Sumirunas, sabios del cielo en la Tierra, sèrie que s'inicia amb Sierra y Selva, arte chamánico en Perú.

Un document sobre el ritual d'una missa; fe i extasis com supervivència en una comunitat puertorriqueña del South Bronx a Nova York.

El realitzador Siri Ammar al-Beik utilitza tota una sèrie d'enginyosos artificis per a abordar una petita comunitat monàstica que viu el diàleg cristià - islàmic.

Arxius de l'LObservatori 2000

/ CONTEXT 1994 - 2020

Arxius de l'LObservatori 2000

OVNI 2000 reuneix una sèrie de treballs que en la seva majoria pretenem serveixin per a una reflexió plural i multifacetada sobre la noció de COMUNITAT, entesa no com un ideal, com un paradigma tancat i definit; sinó com una realitat de fet; és a dir, espais de relació, socials, antropològics, culturals, i emotius en els quals ja efectivament ens trobem. Més enllà del grau d'acceptació, participació o conflicte que desenvolupem en ells.

COMUNITAT com una realitat clau, sovint segrestada, mediatitzada i caricaturitzada pels estats, pels mercats i ideologies. La "comunitat" d'aquesta manera és allunyada de la necessitat del qual fer quotidià de les realitats. S'impedeix que les persones facin comunitat sense reivindicar una identitat o una pertinença. Es construeixen en canvi "masses d'individus eliminant allò que no obstant això, sempre continua viu per sota, allò que queda de poble, de gent, que no és quanta, que no té nom, que no té davanteres, que no té definició i que en això té la seva força i la seva gràcia". (1)

(1) a partir de: Contra l'home. Agustin Garcia Calvo. Fundació Anselmo Lorenzo. Madrid, 1996 i La Comunitat que ve. Giorgio Agamben. Pre-Textos. València 1996 .

Hall i Auditori. Projeccions simultànies.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre 5. 08001 Barcelona