Aquest reportatge de l'associació PRODEIN (Asociación Pro derechos de la Infancia) de Melilla documenta la situació difícil dels immigrants subsaharians que intenten creuar la frontera d'Àfrica amb Europa, cercant un vida millor. “Assassinats” és la millor definició de les morts que van tenir i que segueixen tenint lloc a la frontera de Melilla i Ceuta, els afusellaments sumaris de qualsevol immigrant que pugi a la tanca “quan està d'esquena i indefens, sense detenció prèvia, sense procediment administratiu ni judicial”.

Retrats de la creixent militarització de la frontera entre EUA i Mèxic. Les patrulles de la frontera que ara formen part del Departament de Seguretat (Homeland Security) tenen un llarg historial d'abusos de poder que van des de les violacions als assassinats.

Com diuen les autores la frontera no és una formació lineal, sinó un camp de possibilitats que s'obre entre punts de força: Gibraltar, Ceuta, Melilla, Algeciras i les primeres ciutats maghrébines. I que es projecta més enllà en el “miracle” de l'agricultura al sud d'Espanya: l'agricultura intensiva sota plàstic al camp d'Almeria i Múrcia,... miracle impulsat per la força de treball dels anomenats subsaharians i maghrebins, força de treball que sovint es consumeix, vides que s'esgoten després de pocs anys i que cal renovar constantment.

1 – Debord, Debord; , La sociedad del espectáculo. Valecnai: de. Pre-Textos.

2 – Watkins, Peter. http://blogs.macba.cat/peterwatkins/2010/05/26/monoforma/

caure i volar / OVNI 2014

/ CONTEXT 1994 - 2020

caure i volar / OVNI 2014

Limbo (Del Llat. Limbus ): ~ el món entre els vius i els morts, ~ espai d'emmagatzematge on s'envien els arxius esborrats ~ un conte d'Aldous Huxley.

La pressió contra els drets i les llibertats socials és enorme, constant i ben articulada, recolzada per un aparell mediàtic que ocupa el llenguatge i ens roba les paraules. En paral•lel, la natura segueix sent un lloc des del qual extreure combustible per a la màquina del progrés d'uns pocs.

Les fronteres depassen els límits i s'infiltren a les ciutats com a laboratori d'una nova societat totalitària.

Fall & Winter, Cómo robar la vida a un ser ser humano, Terrorismo de Autor, Barcelona Morta, Deleuze à Vincennes, Marinaleda, IphoneChina, Detroit zona autónoma, Barcelona panÀfrica, Agustín García Calvo en Sol, Homeland Security.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre 5. 08001 Barcelona

Imatge: Pour Auguste (2010). Chantal Michel

Al bosc de Benyounes, la foret com li deien els seus habitants, va ser la última etapa d´un llarg viatge per milers de personas provinents del Africa subsahariana. Molt a prop de la tanca que separa Ceuta del Marroc s´establien durant un temps variable, abans de franquejar l´últim obstacle en el seu camí cap a Europa, cercant una vida millor. De vegades fugint de guerres, de persecucions polítiques, de la fam o d´una precaria situació económica. I moltes vegades de tot plegat. Durant anys, els migrants pasaven per aquest bosc i després d´unas setmanes o messos aconseguien arribar a Ceuta. A finals del 2004, la Unió Europea comença a posar-se d´acord amb el Marroc en lo relatiu a la subcontractació del control de la frontera hispano marroquí. Els habitants de , la foret començen a sentIr de seguida els efectes d´aquest acord: augmenten les devolucions il.legals i els maltractaments per part de la guardia civil, s´instal.len controls policials als voltants de la foret, s´els impideix l´accés al aigua potable, atacs militars al campament en els que es realitzen detencions masives i violacions com a arma de guerra. La frontera està tancada. Violacions sistemàticas dels drets humans finançiades amb els impostos dels ciutadans de la democràtica Unió Europea. Els migrants s´autorganitzen en espais com aquests i construeixen espais i reds de suport en territori marroquí, enfrontant-se i resistint de aquesta manera a les polítiques europeas. Al bosc de Benyounes s´organitzen en torn a les sevas comunitats d´origen. En Febrer de 2005 decideixen entre totes les comunitats gravar aquest video per visibilitzar la seva situació, en el que denuncien la violació sistemàtica dels seus drets humans, l´absolut abandonament que pateixen per part de ongs, asociacions e institucions defensoras dels drets humans i en el que reclamen la seva condició de ciutadans i exigeixen els seus drets com a éssers humans.

La manera com la societat tracta la pobresa està essent progressivament reemplaçada per la repressió. Els pobres, de vegades emigrants i per això víctimes des del principi, es converteixen en criminals en potència. El realitzador observa la violència social i l'estigma que manté una classe social sencera en l'oblit. Descobreix, lluny de la democràcia de la Unió Europea, la realitat i el funcionament d'un apartheid social.