Trobada oberta al Nivell Zero de la Fundació Suñol amb Toni Serra *) abu ali (Arxius OVNI) i els autors dels vídeos del programa "ACTE 34: La Ciutat Altra": Marc Almodóvar, David Batlle i Giovanni Cioni, que plantejaran una reflexió i una discussió oberta a partir dels el seus treballs en particular i també sobre l’esdevenir de les ciutats en els conflictes del capitalisme global. Fundació Suñol, 3 d'octubre de 2016.
postcolonial
10 Descripció arxivística resultats per al postcolonial
Trobada oberta al Nivell Zero de la Fundació Suñol amb Toni Serra *) abu ali (Arxius OVNI) i els autors dels vídeos del programa "ACTE 34: La Ciutat Altra": Marc Almodóvar, David Batlle i Giovanni Cioni, que plantejaran una reflexió i una discussió oberta a partir dels el seus treballs en particular i també sobre l’esdevenir de les ciutats en els conflictes del capitalisme global. Fundació Suñol, 3 d'octubre de 2016.
El cicle De l'imaginat al tangible, proposa presentar idees abstractes que ens ajudin a reflexionar sobre la realitat on vivim, immediata, concreta i material. Toni Serra, codirector dels Arxius 'OVNI,presenta diferents peces de les més de 2000 que aquest arxiu audiovisual ha reunit al llarg de 21 anys, oferint-nos una visió incòmode del segle on vivim, però també els somnis i desitjos d'unes societats que no es veuen reflectides en l'imaginari dels mitjans corporatius. Museu de Cultures del Món 4 d'octubre de 2016.
El cicle De l'imaginat al tangible, proposa presentar idees abstractes que ens ajudin a reflexionar sobre la realitat on vivim, immediata, concreta i material. Toni Serra, codirector dels Arxius 'OVNI,presenta diferents peces de les més de 2000 que aquest arxiu audiovisual ha reunit al llarg de 21 anys, oferint-nos una visió incòmode del segle on vivim, però també els somnis i desitjos d'unes societats que no es veuen reflectides en l'imaginari dels mitjans corporatius.
Culebrón sarcàstic sobre l'experiència dels chicanos en EUA.
Le Cercle des Noyés és el nom donat als presoners polítics negres de Mauritània, empresonats des de 1987 a l'antic Fort Colonial de la ciutat de Oualata. El documental ens descobreix el delicat procés de treball mental dut a terme per un dels antics presoners, que recorda la seva història i la dels seus companys. Com un eco, els llocs del seu confinament se succeeixen un rere l'altre en la seva nuesa, despullats de qualsevol rastre d'aquell passat.
En el capitalisme global, el desplaçament dels cossos a través de les fronteres respon a un dualisme asimètric. Un costat de la frontera actua com a mur de contenció,una fulla que talla territoris, cossos i gèneres. Amb una voluntat no tant d’impedir l'accés a les zones centrals del capital, com d’administrar la legalitat d'aquest pas i així bifurcar el flux migratori en ser i no ser. L'altre costat de la frontera adopta una interface elàstica que s'expandeix sense fi en l'espai de «l'altre», preservant la impermeabilitat de coneixements i identitats. La frontera ha deixat de ser un espai perifèric per esdevenir central. La seva implosió es manifesta en tot un seguit d'institucions, dispositius de seguretat i agències paral·leles que poblen les nostres ciutats, configurant una frontera interior en expansió. La lògica de la frontera es propaga a la totalitat de les estructures del poder polític i cognitiu. En aquest sentit podem parlar de les fronteres com a laboratoris d'un nou sistema totalitari. El que abans eren proclames pròpies de grups sectaris obertament racistes, ara passen a formar part del discurs governamental i mediàtic. El colonialisme també és un estat de l'ànima, basat en l'alteritat en permanent oposició. Sempre un "altre" a criticar, ocupar, conquistar... mai la contemplació amorosa, el diàleg de transformació per ser, ...ser sense frontera.
[ migra i colonialitat ] / OVNI 2016
La frontera com a centre. Zones de ser i no ser
/ CONTEXT 1994 - 2020
[ migra i colonialitat ] / OVNI 2016
PROGRAMA CASTELLANO PDF
Vídeos Conferències Debats.
La frontera tendeix a expandir-se: explosiona en subcontractes en tercers països i implosiona en fronteres interiors, en dispositius de control, en detencions i desaparicions...; és a dir, tendeix a ocupar la totalitat del sistema i a esdevenir-ne centre. A l'ombra de la frontera com a sistema – allà on el control es troba fora de control, es crea el prototip d'una societat totalitària.
Respecte al tema de la migració existeixen una sèrie d'oblits decisius, que no només en dificulten una reflexió en profunditat sinó que n’alimenten visions excloents. El primer dels quals és l'oblit colonial – l'estreta connexió entre la migració, la colonialitat i la seva mutació global. El segon prové de limitar qualsevol reflexió sobre la migració a l’aspecte polític, policial, econòmic, demogràfic i humanitari… però rares vegades en termes de coneixement i saviesa; dels quals n’estem veritablement necessitats. Un tercer oblit consisteix en aplicar a les persones l'etiqueta “immigrant”, construint el seu imaginari corresponent, i tancar-les dins...sense re(cor)dar que en realitat tot i totes migrem entre territoris, espais, temps i coneixement.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre 5. 08001 Barcelona
Reflexió sobre el miratge i el punt mort de la integració en el marc d'un estat nació imperialista. Reflexió per a una alternativa decolonial en la modernitat occidental.
En 2012, amb motiu del cinquantenari de la independència d'Algèria i de la reestrena als cinemes de la versió restaurada de la pel·lícula "Avoir 20 ans dans els Aurès", René Vautier repassa la seva trajectòria com a cineasta implicat en les lluites anticolonials.
Moïra Chappedelaine-Vautier