Fins que va ocórrer la terrible i impactant massacre el 1982, molta gent no sabia que existís el camp de refugiats Shatila al Líban. Situat dins l'anomenat "cinturó de la misèria", més de 15.000 palestins i libanesos viuen a Shatila, compartint una vida en què tots pateixen el desplaçament, l'atur i la pobresa. Cinquanta anys després de l'exili dels seus avis de Palestina, els nens de Shatila proven d'encarar-se a la realitat d'ésser refugiats en un camp que ha passat per un setge, una massacre i la fam.

Documenta la pèrdua de tradicions després d'un desastre (quinze anys de guerra al Líban); crea mots encreuats plens als que hi resten espais en blanc, a un país que els rètols de les botigues continuen destruïts; mostra la sublim arquitectura de maons que apareix a Beirut el 1992, una època que sembla empènyer els àrabs a l'edat de pedra (palestins tirant pedres a l'exercit israelià als territoris ocupats, etc) i utilitza la ficció per a documentar l'erupció d'efectes psicòtics dins i fora dels hospitals psiquiàtrics.

Prenent la forma d'un diari íntim, aquest documental mostra la vida d'una família palestina i el seu poble durant un any de la Intifada. Kalandia és el nom d'un camp de refugiats, situat entre Ramallah i Jerusalem, que ha esdevingut un dels llocs del territori palestí on l'exèrcit israelià porta a terme més controls. Amb material enregistrat entre maig de 2001 i agost de 2002, Crossing Kalandia ofereix una visió única de la situació a Palestina.

Com es viu el dia a dia a l'Iraq?. Sent ara que els seus drets són ara més grans que l'època de Sadam? Com afronten l'augment d'inseguretat que amenaça al país àrab? Per primer cop des del final de l'ofensiva "Llibertat Duradora", un reporter conviu durant setmanes amb famílies de Bagdad per explicar la seva vida quotidiana. I ho fan seguint les passes de Mazin Hermes (Nqwa, 1961), un iraquià resident a Barcelona que torna la seu país desprès de tretze anys a Espanya.

L'aniversari del protagonista fictici (que és el realitzador, i és diu Avi Mograbi, igual que el realitzador real del vídeo), coincideix amb el 50 aniversari de la Indepencia d'Israel, el que els palestins anomenen "Al Nakba", (el Dia de la Catàstrofe). Una televisió Israeliana contracta Mograbi per gravar els preparatius per la commemoració de La Indepencia, i un productor li demana filmar la destrucció dels pobles palestins a Israel. Per agobiar-se una mica més encara, es veu involucrat en una disputa immobiliària amb els seus veïns sobre els límits de la seva propietat. El creuament dels tres aniversaris, els dos treballs com a realitzador i la disputa immobiliària porten a aquest "documental fictici" al cor de la vida quotidiana entre Israel i Palestina, i la historia compartida durant mig segle.

Aquest quadre cinètic d'imatges i sons desarrelats s'esforça per exposar els prejudicis racials ocults en imatges familiars. Basant-se en valuosos fragments de llargmetratges com a Èxode, Lawrence d'Aràbia, Black Sunday, Little Drummer Girls i telenotícies, els autors han construït una narració estranyament irònica, imitant la història de la política d'Orient Mitjà. Salloum i Suleiman han construït una narració sorprenentment irònica que imita la història política de l'Orient Pròxim. A través d'unes certes frases polítiques clau veiem com una sèrie de distorsions repetides es transformen en política exterior. Speaking for Oneself constitueix el primer intent d'unificar en una sola cosa la imatge i l'acte.  

Abans de llançar la seva guerra contra l'Iraq, les forces de la coalició van prometre acabar amb dictadures com la de Saddam i implementar llibertat i democràcia. Anglaterra i Amèrica començaren la seva guerra brutal contra el poble iraquià, majoritàriament àrab, en nom de la Llibertat. Lluny d'acceptar l'ocupació de les forces de la coalició, els iraquians han refusat la imposició forçosa d'aquesta democràcia i llibertat. Amèrica ha instal·lat un nou dictador enlloc de Saddam, i segueix la seva escomesa sobre les ciutats i els pobles d'Iraq, que només desitgen conservar la seva independència. Un documental de gran força que posa en dubte les justificacions per a la guerra, mostra la crueltat a la què han sotmès els iraquians i ofereix la seva visió (basada en l'acció) per les comunitats musulmanes de la Gran Bretanya i l'occident.

A Jenin, Jenin, Bakri denuncia la massacre que va patir el camp de refugiats de Jenín, a mans de les tropes israelianes al 2002. Arran d'aquest documental, que va ser prohibit a Israel, Bakri va patir un brutal persecució pública. Jenin, Jenin mostra el grau d'opressió i el terror israelià i les efectes que ha deixat en la memòria dels afectats i els habitants palestins de la ciutat.