Com aconseguir escapar de la trampa? Com arribar a lluitar contra el monstre de la necessitat, que et fa perdre tota forma humana, aquell mono que et devora la nuca i et fa depenent, un presoner del consum, un esclau del paradís artificial' .Totes aquestes qüestions s'extrauen dels llibres de William Burroughs, addicte a les drogues fins als 50 anys, edat a la qual finalment escapà dels horrors de l'addicció. Al seu pròleg a L'esmorzar nu, Gérard-Georges Lemaire escriu d'ell: "(...) era salvatgement interessat en les tècniques de control en un sentit ampli, des del codi Maia, que descobrí a Mèxic, fins a les manipulacions operades pels mass media, la CIA i diverses sectes americanes. William Burroughs és un defensor infatigable del lliure albir de l'ésser humà, sotmès a sistemes coercitius de tota mena, alguns totalitaris, altres més subtils, més sofisticats, que prenen possessió de l'ésser humà a través de camins perversos i íntims: el desig, per exemple".
Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)Poesía
4 Descripció arxivística resultats per al Poesía
És possible avui dia portar una vida nòmada? És possible seguir caminant per senders diversos que porten a horitzons en canvi constant? Com es pot omplir el buit? Aquestes angoixoses preguntes s'accentuen en els àrids espais del Sàhara i del Sàhel, on la seva economia està ofegada, la seva població es criminalitza i els seus territoris són implacablement cobejats pels seus recursos miners.
Hélène Claudot-HawadSota l'ombra benèvola de Jean Genet, enterrat al Marroc, aquesta pel·lícula és un diàleg entre els vius i els morts, una invitació per unir aquests regnes, entre la revolta humanista silenciosa i l'elegia poètica. Una família cuida amb afecte una tomba blanca, en un cementiri amb vistes al mar. Estem a Larraix, al sud de Tànger, on Jean Genet va viure els deu últims de la seva vida. Avui, l'escriptor és per fi a casa, entre els seus. I per als habitants de la ciutat, és una llegenda. Pocs el van conèixer en realitat. Menys encara l'han llegit. Gairebé tots l'han reinventat per a si mateixos. Cadascun té la seva pròpia història per a contar. Però tots coincideixen en una cosa: "Jon Joney" els valorava. Ell estava del seu costat. Aquestes persones senzilles, pobres i francament invisibles formen el poble sense veu i sense futur del Marroc. Encarnacions vives dels personatges de la seva obra, ara vigilen la seva tomba.
Dalila EnnadreCom la majoria de visionaris William Burroughs duu a l'exterior la seva lluita interna contra els esperits del mal, del poder i del control que maltracten a la humanitat. Com aconsegueixen aquests esperits aliens que desitgem cada vegada més, millor, més nou, sense atendre a les conseqüències? Para Burroughs, és senzill: nosaltres som els yonkis i el traficant tancats en una abraçada mortal.
Jean-François Vallée