Un poema cinematogràfic rodat aleatòriament en diferents llocs del Marroc. Un diari íntim d'una època. Un conjunt de detalls estranys i bells, en constant diàleg amb poemes en veu en off, moviment de persones, animals, imatges de la ciutat i del camp, que creguin una atmosfera onírica en la qual el més petit detall importa. La seducció d'«Alguna cosa» que potser ja no tenim.
Abdelaziz TalebPoesía
52 Descripció arxivística resultats per al Poesía
http://www.li-ma.nl/lima/catalogue/art/mark-bain/in-stabilities/4610
http://www.li-ma.nl/lima/catalogue/art/mark-bain/in-stabilities/4610
Any: 1994
Mark BainSota l'ombra benèvola de Jean Genet, enterrat al Marroc, aquesta pel·lícula és un diàleg entre els vius i els morts, una invitació per unir aquests regnes, entre la revolta humanista silenciosa i l'elegia poètica. Una família cuida amb afecte una tomba blanca, en un cementiri amb vistes al mar. Estem a Larraix, al sud de Tànger, on Jean Genet va viure els deu últims de la seva vida. Avui, l'escriptor és per fi a casa, entre els seus. I per als habitants de la ciutat, és una llegenda. Pocs el van conèixer en realitat. Menys encara l'han llegit. Gairebé tots l'han reinventat per a si mateixos. Cadascun té la seva pròpia història per a contar. Però tots coincideixen en una cosa: "Jon Joney" els valorava. Ell estava del seu costat. Aquestes persones senzilles, pobres i francament invisibles formen el poble sense veu i sense futur del Marroc. Encarnacions vives dels personatges de la seva obra, ara vigilen la seva tomba.
Dalila Ennadrevídeos del projecte
Un captivador missatge per a temps ombrívols
La música com mastegar
La música està per a ser feta 1
Buit i música en occident
L'antisol negre — //Silenci en el despertar dels mons//
Invitació al film-trance: Projecte de recerca & Live Cinema amb Vincent Moon
Interrompre el soroll del món, disposar-se a la receptivitat i l'escolta, obrir-se a la co-animació del món.
Una recerca, una setmana d'encontres sonors - amb una sessió de Live Cinema o Film-Trance al CC Convent Sant Agustí.
Vídeos del projecte aquí
Enfront de la barbàrie monòtona i desballestant dels mitjans i les xarxes que ens fan veure sense veure, que simplifiquen la realitat reduint-la a esdeveniments espectaculars i violència, Vincent Moon ens convida a parar les màquines i sortir a l'encontre.
Sortir de l'hipnòtic flux redundant del scroll infinit dels algoritmes.
Interrompre el soroll del món, no per a evadir-se de l'horror de la guerra en curs, o de la clara percepció d'una civilització que avança cap a l'abisme.
La manera de mostrar el món contribueix a canviar la forma en què el veiem,
canviar la manera de mirar modifica sensiblement un món inundat d'imatges.
Vincent Moon , filmmaker independent i explorador sonor, que porta déu anys recorrent el món, estarà una setmana de viatge amb nosaltres entre Barcelona i les muntanyes del Pirineu, anant a l'encontre de músiques conegudes i desconegudes, i d'un art invisible de viure i resistir.
Vincent Moon diu: «Anhelo retrobar, reelaborar un vincle amb tonalitats i ritmes ancestrals, formes de trànsit...». Des del Dhikr (record) de tariques sufís a Txetxènia, Etiòpia o Turquia; fins a mesos a l'interior del Brasil o del Perú, o incursions a Jakarta, l'Argentina o el Marroc: «Una espècie d'etnografia experimental, tractant d'hibridar tots aquests gèneres de trànsit i de música en diferents llocs del món. (...) Crec que estem gravant per guanyar una certa complexitat. (...) Per reinventar la vida d'avui hem d'elaborar noves formes d'imatges. I és molt senzill. Cal sortir a l'encontre. (...) Trenques les barreres en l'encontre amb el cos més que amb el saber. Això és el que em va ensenyar viatjar, a confiar en la memòria del cos més que en la memòria del cervell. El respecte és un pas endavant».
Els aborígens australians deien que «tot dormisqueja sota la superfície de la terra esperant ser cridat ». — En el viatge acústic i visionari amb Vincent Moon sortim a l'encontre de veus que continuen cantant entre les ruïnes, cridant a l'existència a una altra vida, una altra realitat, una altra veritat.
«Quan arribo a un lloc, pregunto i em pregunto què és important filmar avui?» — La visita de Vincent Moon té dos vessants: d'una banda explorar algunes experiències que és «important filmar avui»; d'altra banda, un moment de trobada i projecció a Barcelona, amb el seu Live Cinema —exploració sonora i visual—.
El treball de Vincent Moon connecta amb una de les recerques obertes en l'Observatori de Vídeo No Identificat: Silenci en el despertar dels mons . En un primer moment, aquesta recerca partia de prendre seriosament l'experiència visionària, i d'investigar les formes en les quals es desplega, entre les esquerdes d'aquest món, des del Surrealisme fins a l'ocàs actual del laïcisme naturalista. En un segon moment, que hem anomenat durant la recerca: El mirall de la nit («Miralls: ningú encara ha descrit, sabent-ho,/ què sou en el vostre ésser./ Vosaltres, com a intersticis del temps,/ plens només de forats de sedàs./ Vosaltres, malbaratadors encara de la sala buida,/ a l'hora del crepuscle, vastos com a boscos...»); i ara, en l'exposició i el projecte: L'antisol negre , part de prendre seriosament la intuïció de Rilke en els Sonets a Orfeu : «Gesang ist Dasein» (Cantar és existir).
«Però els grans antisols negres , pous de veritat en la trama essencial, en el vel gris del corbat cel, van i venen i s'aspiren l'un a l'altre i els homes els diuen ABSÈNCIES» (René Daumal) «Aquestes esplendors, l'objectiu de l'ésser humà és el de recollir-los (...) I és, lluitant justament contra la inèrcia del cos i el somni de l'ànima, practicant tècniques del despertar —despertar físic, despertar mental— una espècie de "llarga, immensa i raonada alteració de tots els sentits", que permeten vèncer l'ordre material i espiritual d'aquest món, en fi, portant una contra-vida» (Jacques Lacarrière, Les gnostiques ).
Consideracions sobre la mort.
Antonio PerumanesLo más probable es que tarde o temprano nos encontremos en un paraje en apariencia seco y árido. Inesperadamente nuestros pasos nos han dejado allí, todos los caminos son posibles, pero ninguno parece llevar a ninguna parte. En nuestra soledad encontramos la única compañía de la contemplación, la mirada aquietada nos muestra un mundo aquietado , un mundo que lentamente empieza mostrarse al margen de los parámetros del deseo o la funcionalidad, un mundo sin afuera ni adentro. Comprendemos mejor ahora, que aquello que vemos no es extraño a nosotros y el viaje cobra así un sentido diverso e interpretativo. Un pequeño grupo de hombres aparece en la lejanía, nos acercamos y les seguimos. Uno de ellos es un zahorí, busca agua con una rama de olivo, el paso es rápido, súbitamente como si recibiera un golpe se tambalea, y quizás cae, caemos… En el páramo un arbusto seco ha abierto unas pequeñas flores, nuestros pasos toman ahora un camino de polvo,de piedras, de zarzas y acacias, cruzando puertas y murmullos, rumores o risas de niños … Tumbados en la tierra, como tierra, para que un pozo se abra en nuestro pecho y la conciencia descienda cerca del corazón, allí veremos sin palabras, con los sonidos de la respiración latido, un recuerdo del lugar de donde venimos, del lugar que somos, de donde brotan las apariencias, como esas nubes que forman figuras caprichosas que apenas perduran… Una búsqueda de lo que hay de vida en nosotros. La presencia de lo que nos hace vivir.
La violència de la religió revelada des de l'inconscient de l'escriptura. Textos de Derek Jarman, Bertrand Russell, Sun Tzu.
"Una col·laboració amb l'escriptora Lucy Sante realitzada a Tànger (el Marroc), una ciutat en la qual cap dels dos havíem estat mai. De camí de l'aeroport al centre de la ciutat, ens va sorprendre el paisatge que es veia des de les finestretes del cotxe: un enorme projecte de construcció en marxa en totes direccions. Encara que en si mateix no era inusual, ens quedem muts per l'escala èpica i el pla aparentment incomprensible del desenvolupament i ens sentim atrets a tornar junts a aquesta zona desconcertant".
Jem CohenPoema Visual 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.
El desert és el nostre amic, migracions de la ment.