A Jenin, Jenin, Bakri denuncia la massacre que va patir el camp de refugiats de Jenín, a mans de les tropes israelianes al 2002. Arran d'aquest documental, que va ser prohibit a Israel, Bakri va patir un brutal persecució pública. Jenin, Jenin mostra el grau d'opressió i el terror israelià i les efectes que ha deixat en la memòria dels afectats i els habitants palestins de la ciutat.

La vida de la jove Ikhlas són els seus dos fills, tot el que li queda d'un matrimoni forçat en la seva adolescència. El seu fill més jove, en Nasser, és empresonat pels israelians amb només 15 anys, per defensar la causa de poble palestí. Ikhlas no dubta a assumir qualsevol sacrifici per mantenir el contacte amb ell, però no pot evitar qüestionar-se si és això el que realment el seu poble necessita per defensar-se.

Hay mish Eishi és el retrat de 8 dones palestines de diferents orígens religiosos i socials. Un relat de com viuen la guerra i imaginen la pau des de la profunditat de les seves vivències i penes. El que expliquen de manera clara i contundent, a través de les seves esperances i desigs, és que volen una vida amb sentit: per compartir, per donar, pels seus rituals, per estimar. Una vida normal amb totes les seves petites alegries, no el degradant i aterrador drama de la guerra.

L'aniversari del protagonista fictici (que és el realitzador, i és diu Avi Mograbi, igual que el realitzador real del vídeo), coincideix amb el 50 aniversari de la Indepencia d'Israel, el que els palestins anomenen "Al Nakba", (el Dia de la Catàstrofe). Una televisió Israeliana contracta Mograbi per gravar els preparatius per la commemoració de La Indepencia, i un productor li demana filmar la destrucció dels pobles palestins a Israel. Per agobiar-se una mica més encara, es veu involucrat en una disputa immobiliària amb els seus veïns sobre els límits de la seva propietat. El creuament dels tres aniversaris, els dos treballs com a realitzador i la disputa immobiliària porten a aquest "documental fictici" al cor de la vida quotidiana entre Israel i Palestina, i la historia compartida durant mig segle.

Aquest documental de la realitzadora Shelley Saywell du l'espectador més enllà dels titulars, endinsant-se en els cors i les ments de Hamas. Saywell i els seus dos tècnics van trigar mesos a aconseguir no només un accés sense precedents als actuals líders de Hamàs, sinó també entrevistes amb palestins i israelians rellevants i informats dels quals no se sent parlar gaire.

El film narra la situació a Gaza a partir de l'endemà de l'Operació Plom Fos, a principis de 2009. Tal i com expliquen els seus directors, “Vàrem entrar a Gaza el dia després de la darrera guerra i vàrem descobrir la magnitud de la "Gaza-Strofe'”.

El documental recull testimonis que posen en qüestió la versió oficial transmesa per la majoria de mitjans de comunicació espanyols respecte a l'operació israeliana Plom Fos, operació que va costar la vida de més de 1.400 palestins i que en va deixar 5.000 més de ferits, la majoria d'ells no combatents. Segons aquesta versió, Israel s'estava "defensant" del llançament de cohets Qasam per part de Hamas, en destruir mitjjançant bombardejos massius la "infrastructura" d'aquest grup "terrorista". En realitat, tant els bombardejos com l'ofensiva terrestre de l'exèrcit israelià anaven dirigits contra la població civil de la Franja, com ha demostrat recentment l'informe Goldstone, encarregat pel Consell de Drets Humans de la ONU.

Al gener de 2003 , el realitzador americà James Longley viatjà al franja de Gaza per gravar un documental sobre la Intifada Palestina. La seva idea és quedar-s'hi dues setmanes, però es queda tres mesos més, i grava més de 75 hores de material. Gaza Strip segueix diverses persones i esdeveniments, desprès de l'elecció del primer Ministre Israelià Ariel Sharon, i documenta la primera incursió de les forces de la IDF, el l'àrea A. Gravat a l'estil " veritté", i presentat sense narració , i amb el mínim d'explicacions, el documental es centra en la població palestina enlloc dels polítics i els seus seguidors.

Galoot ("exili" en hebreu) és una odissea íntima que toca les arrels de les tragèdies manifestes en el conflicte entre israelians i palestins.Un exili temporal de la seva terra permet al cineasta israelià veure el conflicte des d'una nova perspectiva i,gràcies als seus amics palestins i israelians, als seus viatge i els de la seva dona, Galoot es converteix en un viatge reflexiu per cases i paisatges d'Israel, Palestina, Polònia, Marroc i Anglaterra.