Hay mish Eishi és el retrat de 8 dones palestines de diferents orígens religiosos i socials. Un relat de com viuen la guerra i imaginen la pau des de la profunditat de les seves vivències i penes. El que expliquen de manera clara i contundent, a través de les seves esperances i desigs, és que volen una vida amb sentit: per compartir, per donar, pels seus rituals, per estimar. Una vida normal amb totes les seves petites alegries, no el degradant i aterrador drama de la guerra.

La vida de la jove Ikhlas són els seus dos fills, tot el que li queda d'un matrimoni forçat en la seva adolescència. El seu fill més jove, en Nasser, és empresonat pels israelians amb només 15 anys, per defensar la causa de poble palestí. Ikhlas no dubta a assumir qualsevol sacrifici per mantenir el contacte amb ell, però no pot evitar qüestionar-se si és això el que realment el seu poble necessita per defensar-se.

Aquest quadre cinètic d'imatges i sons desarrelats s'esforça per exposar els prejudicis racials ocults en imatges familiars. Basant-se en valuosos fragments de llargmetratges com a Èxode, Lawrence d'Aràbia, Black Sunday, Little Drummer Girls i telenotícies, els autors han construït una narració estranyament irònica, imitant la història de la política d'Orient Mitjà. Salloum i Suleiman han construït una narració sorprenentment irònica que imita la història política de l'Orient Pròxim. A través d'unes certes frases polítiques clau veiem com una sèrie de distorsions repetides es transformen en política exterior. Speaking for Oneself constitueix el primer intent d'unificar en una sola cosa la imatge i l'acte.  

A Jenin, Jenin, Bakri denuncia la massacre que va patir el camp de refugiats de Jenín, a mans de les tropes israelianes al 2002. Arran d'aquest documental, que va ser prohibit a Israel, Bakri va patir un brutal persecució pública. Jenin, Jenin mostra el grau d'opressió i el terror israelià i les efectes que ha deixat en la memòria dels afectats i els habitants palestins de la ciutat.

Aquest documental mostra el naixement del sionisme a la fi del segle XIX –i les seves conseqüències per als palestins– a través de documents originals, citacions dels líders sionistes, material d'arxiu poc conegut i entrevistes amb testimonis i historiadors. Tot això ajuda a posar de manifest que l'expulsió de la població indígena àrab de Palestina està lluny de ser una conseqüència fortuïta de la guerra de 1948. Aquest premiat documental ens dóna pistes clares sobre la neteja ètnica de Palestina pel moviment sionista.

El 31 de març de 2002, el director Samir Abdallah, formant part d'una missió civil d'ajuda al poble palestí, entra a la Muqata, seu de les oficines centrals del president palestí Yasser Arafat, assetjat per l'exèrcit israelià.

Ocupació de Ramallah per les tropes israelianes l'abril de 2002. La ciutat de Ramallah, durant la segona - i no l'última- invasió Israeliana l'abril del 2002. Aquesta pel·lícula mostra el que vaig veure, vaig sentir i vaig sentir primer en els barris, i després les destrosses a la ciutat.

Les experiències d'una dona jove, àrab-americana i cristiana, que durant l'estiu de 2002 decideix viatjar sola als territoris ocupats de Cisjordània i la Franja de Gaza. Una reflexió sobre la complexitat de l'existència palestina i la inquietant "normalitat" de la vida sota els tocs de queda permanents. Mane Tajawwul (prohibit viatjar) és també una història d'autoconeixement per a la realitzadora, la viatgera que s'enamora d'un home palestí a Gaza.