translate
Deir Yassin Remembered mostra les repercussions de la matança de quasi 100 palestins el 1948. La matança de Deir Yassin, ara gairebé oblidada, fou un element clau de l'espoli palestí.
Durant el trasllat des d'un hotel a Betlem fins un altre a Jerusalem Est, el realitzador es troba amb una seria de problemes que tenen a veure amb un sostre, una càmera de vídeo i l'ocupació israeliana de Palestina. Enregistrat al llarg de sis anys en hotels de sis països diferents, Hotel Diaries és una sèrie d'enregistraments de vídeo que relaten experiències personals de l'autor relacionades amb els conflictes actuals a l' Orient Mitjà. En aquests treballs, que juguen amb les nocions de la casualitat i la coincidència, l'habitació d'hotel serveix com plató "trobat", en el qual l'arquitectura, el mobiliari i la decoració són els mitjans emprats pel realitzador per a relacionar les seves petites aventures amb importants successos del món. La sèrie inclou Frozen War (Irlanda, 2001), Museum Piece (Alemanya, 2004), Throwing Stones (Suïssa, 2004), B & B (Anglaterra, 2005), Pyramids/Skunk (Holanda, 2006/7), Dirty Pictures (Palestina. 2007) i Six Years Later (Irlanda, 2007).
L' Ibrahim té 24 anys i viu amb a la seva família, amics i tots els veïns tancat en un ghetto i sotmès a l'ocupació militar israeliana. El ghetto s'anomena Qalquilia i és, en realitat, una ciutat rodejada totalment per un mur de formigó de 9 metres d'alçada i varis kilòmetres de tanques electrificades, dins del qual, agonitzen lentament més de 40.000 palestins que l'estat d'Israel considera una amenaça per la seva seguretat. Hassan també viu empresonat. Per a construir el mur van demolir el seu supermercat. La construcció del Mur d'Apartheid està convertint Palestina en una sèrie de ghettos inconnexes que dificultaran en el futur l'existència d'un Estat viable. Qalquilia és la primera ciutat engabiada des del Ghetto de Varsòvia. Trista paradoxa que la víctima aprengui del botxí els seus pitjors mètodes.
Resultat d'un taller de formació audiovisual. En aquest taller onze dones de la ciutat de Nablus van utilitzar per primera vegada una càmera i van produir les seves pròpies pel·lícules. Aquest documental reflecteix un tros de la vida d'aquesta ciutat.
Un reportatge personal, que es centra en accions concretes per part d'israelians, palestins i activistes internacionals, que treballen junts contra els plans actuals de desplaçar els palestins i limitar els seus moviments.
El realitzador Hany Abu-Assad, segueix el conductor de taxi Rajai en els seus viatges per Ramallh i Jerusalem. D'aquesta manera coneixerem des de dins el problemes per viure i treballar a la regió. Rajai es converteix en el nostre guia pel laberint del caos causat per la guerra, l'ocupació i la resistència. Mentre condueix els seus passatgers per dreceres i camins poc coneguts per tal d'evitar les carreteres bloquejades, anem coneixen, poc a poc, la seva vida i les seves opinions. Els passatgers, les seves destinacions i la seva vida més enllà del seu treball s?entrecreuen creant una imatge diversa de Rajai i de la situació a Palestina
Hany Abu-Assad
Al gener de 2003 , el realitzador americà James Longley viatjà al franja de Gaza per gravar un documental sobre la Intifada Palestina. La seva idea és quedar-s'hi dues setmanes, però es queda tres mesos més, i grava més de 75 hores de material. Gaza Strip segueix diverses persones i esdeveniments, desprès de l'elecció del primer Ministre Israelià Ariel Sharon, i documenta la primera incursió de les forces de la IDF, el l'àrea A. Gravat a l'estil " veritté", i presentat sense narració , i amb el mínim d'explicacions, el documental es centra en la població palestina enlloc dels polítics i els seus seguidors.
James Longley
El film narra la situació a Gaza a partir de l'endemà de l'Operació Plom Fos, a principis de 2009. Tal i com expliquen els seus directors, “Vàrem entrar a Gaza el dia després de la darrera guerra i vàrem descobrir la magnitud de la "Gaza-Strofe'”.
"Quan la ment fracassa en la aprehensió dels detalls necessaris i ens dóna una imatge borrosa". Però la imatge aquí és clara, des que la vida era un gra de blat fins que la sang es vessa. És llavors quan el cor oblida el camí a casa, en canviar de nom. Però l'oli dóna llum, de Jerusalem a Nazareth. És el que els ulls veuen, cansats d'un llarg somni. Però els ulls aquí estan oberts, no s'han tancat durant anys. Podria ser un nen buscant la necessària serenitat per meditar. Els seus peus el porten al cementiri. Podria ser. (comentari de Jayce Salloum, fragment)
