(...) Sense cap pudor, el 28 de febrer, en plena emergència per Coronavirus –en 5 dies s'havia arribat als 110 infectats oficials a la zona, ja fora de control–, la patronal industrial italiana, Confindustria, va iniciar una campanya en xarxes amb l'etiqueta #YesWeWork. "Hem de abaixar el to, fer entendre a l'opinió pública que la situació s'està normalitzant, que la gent pot tornar a viure com abans", va dir el president de Confindustria Llombardia, Marco Bonometti, als mitjans. El missatge del vídeo promocional per als socis internacionals era un despropòsit: "S'han diagnosticat casos de Coronavirus a Itàlia, però com en molts altres països", minimitzaven. I mentien: "El risc d'infecció és baix". Donaven la culpa als mitjans per un injustificat alarmisme, i al mateix temps que mostraven a obrers treballant a les seves fàbriques presumien que totes les fàbriques continuarien "obertes i a ple rendiment, com sempre". Tan sols cinc dies després va esclatar l'enorme brot de contagis i morts que va acabar sent el més important d'Itàlia i d'Europa. Però ni així van retirar la campanya, ni molt menys es van plantejar tancar les fàbriques. Extracte de l'article: Bèrgam, la massacre que la patronal no va voler evitar. L'àrea d'Itàlia més devastada per la Covid-19 és un gran pol industrial. No es va declarar mai zona vermella a causa de les pressions dels empresaris. El cost en vides humanes ha estat catastròfic. Alba Sidera, Roma, 10/04/2020
ovni sisterhood
21 Descripció arxivística resultats per al ovni sisterhood
Que els que tinguin orelles hi sentin, que els que tinguin ulls hi vegin. Nosaltres parlem per a la seva empresa.
Un dels aixecaments més desconeguts de la nostra història, "El motí de el pa", va ser liderat per dones a la ciutat de Còrdova durant el mes de maig de 1652. No coneixem els rostres ni els noms d'aquelles dones. No existeix cap imatge. Com recuperar els gestos de resistència d'aquells als qui no hem pogut veure?
Pilar MonsellAlba té dotze anys i desitja descobrir allò desconegut, misteriós i fascinant de la mort. Amb el seu millor amic Samuel entren a cases abandonades, recorren pobles destruïts i s’endinsen a l’interior d’unes muntanyes que amaguen un altre món paral·lel. Un viatge que parteix de la innocència per descobrir el misteri de la lluita entre la vida i la mort.
Diana ToucedoUn nou lloc al món es revela alhora que Bea es confronta amb la pèrdua i amb el que imagina que vindrà. A la casa que es prepara per acollir el canvi, habiten les pors. Una soledat imprevista també sembla formar part del seu desig, el desig de ser mare sense parella i lesbiana. Raquel Marques filma, des de l’aferrament a un temps anterior, en que totes dues compartien una mateixa idea de comunitat. Mentre el cos de Bea es transforma, la càmera es mou entre l’afecte i la distància. Són intents de (re)conèixer-se en aquests temps de canvi. I, potser, també de preguntar-se sobre la família, l’amor, l’amistat i tots els desitjos que desborden els límits de la intimitat.
Raquel MarquesAl llarg dels darrers dos anys, un total de 19 cineastes amb base als tres països s'han trobat, tant en línia com en persona, per debatre els obstacles que enfronten com a dones i persones no binàries en la indústria audiovisual, intercanviar idees i recursos, i crear conjuntament.
El projecte consta de tres tallers i una taula rodona online, tres projeccions presencials a Barcelona, Torí i Diyarbakır i un programa online amb una selecció de pel·lícules de les cineastes participants. Els films, subtitulats en anglès, estaran disponibles a la plataforma streen.org de manera gratuïta durant un dia (que es definirà d’acord amb les projeccions a la sala) i, a partir de llavors, durant tres mesos en l’opció de pagament.
Mostra de cinema Kurd de la Comuna de Cinema de Rojava Kurdistan (nord de Síria)
Una recerca feta per vídeos, textos i trobades. Per a acostar-nos a les seves veus i entendre millor la seva lluita.
Hem creat una web dedicada a aquest projecte, pots veure-la en aquest link .
La Comuna de Cinema de Rojava , Komîna fîlm a Rojava és un col·lectiu de cineastes fundat l'any 2015, amb seu a la regió autònoma de Rojava a la Federació del Nord i Est de Síria. La comuna està treballant activament en la regió per reconstruir i reorganitzar les infraestructures de cinema i de l'educació cinematogràfica.
/ CONTEXT 1994 - 2020
A diversos llocs i cultures es va imposant la paraula resistència, que s'afegeixen a d'altres que no han deixat de practicar-la. Resistència és un terme que comporta negació: obstaculitzar un procés, una força, però també salvaguarda una afirmació: altres maneres de fer, de pensar, de viure. Les minories i les majories marginades en la seva pròpia terra la practiquen de diferents maneres actives o passives. Al voltant d'aquesta pràctica es reuneixen avui dia pobles i cultures molt distints, alguns sense contacte entre si, però que comencen a reconèixer-se, a sentir parlar els uns dels altres, en aquesta lluita.
Aquestes resistències de diversos orígens i llengües són exercides contra la imposició d'un pensament únic i hegemònic, una sola forma d'entendre la història i el progrés. Sovint se l'anomena " Occident " ... un concepte vaporós, simbòlic que a l'inici definia Europa i més concretament les antigues potències europees - " potències occidentals " en deien- i més tard, per extensió, el sistema econòmic, els Estats Units d'Amèrica i fins i tot els seus aliats de l'Extrem Orient i Orient Mitjà. Finalment, " Occident " sembla respondre més a un sistema econòmic i al seu derivat cultural que no pas al terme geogràfic.
El que sí que sembla cert és que l'imaginari occidental es va haver de construir en oposició a una altra invenció encara més inexacta i extensa: Orient. Un concepte nascut arran de l'expansió de les " potències colonials " , aplicat indistintament a una extensió que va del Magreb a l'Extrem Orient. I que s'afegia com a objecte de desig als ja sotmesos territoris " salvatges " , " pobles indígenes " o a l'evanescent " El Dorado " .
En primer lloc cal reconèixer que la construcció d'aquest Occident es va fer també sobre la negació de les seves diversitats i heterodòxies, sobre la negació violenta de la seva pròpia història (històries) i va necessitar la invenció d'una genealogia fantàstica i excloent en què se succeïen sense oposició l'antiguitat clàssica, l'imperi romà, la cristiandat, el racionalisme, la Il*lustració, el positivisme, el capitalisme.... reinventats tots com a estereotips, sense arestes ni violències, llestos per al consum d'identitats. Així, el que és " clàssic " es redibuixa com a origen aristocràtic dominant ja sobre el protoorient de l' " enemic persa " ; l'Imperi romà, com a força cruel però unificadora; la cristiandat, de vegades fanàtica i hipòcrita però al capdavall civilitzadora; la Il·lustració, alliberadora i humanista malgrat els seus despotismes i la seva visió colonitzadora del coneixement. Com a culminació trobem la noció de progrés incessant, lineal, acrític, i el capitalisme com a definitiu garant de la llibertat. La progressiva hegemonia tecnològica s'afegeix a aquesta successió i ve a provar la seva raó de ser i de poder.
Aquesta escenografia genealògica se sosté en l'anomenada societat del consum global, el nucli dur de la qual s'ha anat concentrant en l'entramat d'interessos de les grans corporacions petroleres, farmacèutiques i de la indústria militar, les quals projecten un món espectacular a través dels mass media. Un mecanisme de colonització dels desigs i de les pors, mitjançant imatges i eslògans, però per damunt de tot un dispositiu de reversibilitat en què no només l'èxit i el triomf sinó també la tragèdia i el desastre, fins i tot els propis, es rendibilitzen immediatament en tant que espectacle de consum. En aquesta elastic reality perviuen, no obstant, dogmes inamovibles, entre ells: la noció d'una economia única basada en el creixement permament, agressiu i l'eufòria tecnològica. Fins les veus moderades que clamen per models de sostenibilitat no pretenen renunciar a aquest model radical d'entendre l'economia: poden modular el grau d'agressivitat, però no el creixement. La societat de consum global l'és pèrquè consumeix fins a la seva extinció productes i també recursos naturals, persones i comunitats.
Aquesta economia expansiva, que es vol al marge de qualsevol ideología, genera un estat de conflicte permanent amb múltiples fronts: òbviament, el de la intervenció militar, la repressió, l'ocupació. Però també en el camp de l'alimentació: els productes locals cada cop tenen un paper més minoritari (sigui marginal o elitista) i els productes globals processats, precuinats etc. cada vegada tenen una major presència i accessibilitat en el lliure (?) mercat. Literalment s'imposa el concepte d'agricultura intensiva i industrialitzada, en què tots els processos -llavors genèticament modificades, fertilitzants, pesticides...- formen un sol paquet. Els recursos naturals del planeta són entesos sota el prisma de la propietat privada i l'explotació, i ja no parlem només de les matèries primeres o les energètiques, sinó també de l'aigua, en la qual van convergint les grans inversions especuladores. La medicina, tant la d'accés públic com la d'accés privat, està infiltrada pels interessos de les grans corporacions farmacèutiques, en l'imperi a penes discutit de la medicina química i fins i tot també en el propi concepte del que és la salut pública, combatent, desqualificant o ignorant les pràctiques preventives i la seva necessària relació amb l'educació. El propi sistema educatiu sembla tenir com a horitzó utòpic adaptar-se ergonòmicament a les necessitats del " mercat " ...
Els mass media, els anomenats mitjans de comunicació, s'alimenten en major mesura de les notícies precuinades per les poques i grans agències informatives. En el seu conjunt practiquen un reseteig continu dels esdeveniments, tot presentant-los com una successió d'absurds. Propaguen entre la població la idea d'un Occident hiperprivilegiat en contrast amb un " món subdesenvolupat " sempre sofrent i ignorant, l'únic interés del qual radica en esdevenir destinació turística (i efectivament " els turistes arriben allà on no ho fan els exèrcits " ). Construeixen i exporten així, dia a dia, la perspectiva única del que és pobresa i riquesa. La tan mediàtica imatge del tercer món del nen soldat participant en unes guerres incomprensibles, que fereix tantes consciències, no troba mai el seu paral·lel en la tan comuna imatge del nen occidental lliurat a hores de vídeojocs violents, alguns best-sellers dels quals són versions d'entreteniment de programes d'entrenament militar.
Però també en tots aquestes camps persisteix i s'estén la resistència, no necessàriament ideològica ni conscient, amb pràctiques prou diferents, ja que responen a contextos propis, cultures i tradicions molt distants entre si. Parlem millor, doncs, de resistències: algunes provenen del pensament crític occidental, restes d'ideologies alliberadores després del naufragi, pràctiques alternatives, refundacions i nous encreuaments... Altres provenen del rizoma indígena que s'estén desigual pel món i que sap que la contínua agressió a la terra i a la natura és un procés autodestructiu: destrucció dels nostres recursos, però també destrucció de coneixement, com si mil biblioteques d'Alexandria cremessin alhora. Altres resistències radicals provenen de cultures, com la islàmica, ara demonitzada i quasi sempre desconeguda, que ha sofert en els darrers deu anys quasi 10 milions de víctimes (1), sense que a penes s'hagin aixecat veus a Occidents... i de moltes altres actituds, religions i pràctiques cada vegada més necessitades de conèixer-se i de respectar-se mútuament. Un diàleg clau per a l'acceptació de la nostra diversitat de sabers i de fers, per a l'autocrítica dels aspectes totalitaris, excloents, que habiten en quasi totes les cultures. En aquest sentit, Europa i per extensió Occident, malgrat el monumental paper que s'ha autoatorgat en la història de la humanitat i en la construcció de la llibertat i dels drets humans, no ofereix un historial de tolerància racial, religiosa o nacional precisament modèlics, i és de vegades inferior al desenvolupat per altres cultures properes. Parado
Arxius de l'Observatori 2003
/ CONTEXT 1994 - 2020
Arxius de l'Observatori 2003
La programació d’enguany ha estat elaborada a partir d’una selecció dels 150 documents que s’han incorporat als Arxius de l’Observatori en aquest darrer any i mig.
En el seu conjunt, aquests documents reflecteixen les greus preocupacions del nostre temps des de mitjans i llenguatges molt diversos: vídeo art, documental independent, arqueologia mediàtica, etc. Ens plantegen esdeveniments com ara el procés de globalització i la resistència que aquest fenomen genera, l’11 de setembre i les seves repercussions: Palestina, Argentina, etc...
La particularitat és que aquests temes, que sovint són titulars mediàtics, perden aquí el seu caràcter de notícia i apareixen reflectits des de variables formals o d’enfocament molt diverses, en un constant canvi de micro a macro; de micromóns i experiències subjectives a visions col·lectives i socials.
La programació d’aquesta edició reflexa, a més, un diàleg entre dos arxius que s’enllacen, d’un costat les obres d’autor que hem seleccionat, i de l’altre els documents que provenen dels Arxius Babilònia - arqueologia mediàtica 1999-2003.
Autonomedia Ed. NYC. [www.autonomedia.org]
Autonomedia és una de les editorials d’assaig més lúcides de Nova York, amb més de 300 títols publicats que han influenciat i expressat a tota una generació actual d’autors, pensadors i col·lectius socials. Establint un diàleg entre diferents heterodòxies circumstancialment disperses. Alguns dels seus títols: TAZ ( Temporary Autonomous Zones , de Hakim Bey; Digital Resistence i Electronic Civil Disobedience , de Critical Art Ensemble; Hacktivism , d’Electronic Disturbance Theatre; Pirate Utopias and European Renegadoes , de Peter Lamborn Wilson.
Presentacions a càrrec de: Jim Flemming, Eric Goldhagen i Lewanne Jones
Negativland [www.negativland.com]
Des de principis dels 80, Negativland planteja a través de les seves experiències musicals i de digestió mediàtica els límits entre la propietat intel·lectual i la tirania del mercat, entre l’ús just de la informació i el fraudulent, i sobretot del dret a desarranjar i interpretar els fragments del bombardeig mediàtic.
Presentació a càrrec de: Mark Hosler
Steve Reinke [myrectumisnotagrave.com]
A finals dels noranta el canadenc Steve Reinke es proposa portar a terme un extens projecte composat per 100 peces videogràfiques. El projecte dels 100 Vídeos és un retrat de llocs, confessions i personatges, monstres mediàtics i a vegades runes que formen un gran mapa de móns molt llunyans a la mateixa cantonada. The Hundred Videos és una mena de xarxa en la que tot es barreja, des de allò personal fins a la usurpació mediàtica.
Presentació a càrrec de: Steve Reinke
Arxius Babilònia és un projecte d'arqueologia mediàtica contemporània, una complicació de documents procedents de les obscures ments de l'imperi: promocionals governamentals i de les grans corporacions militars, farmacèutiques, digitals, i dels seus entramats interessos. Una capsa negra amb proves i evidències.
Molts d'aquests documents no foren produïts amb la idea de perdurar, sinó amb funcionalitats molt concretes: formatives, promocionals, propagandístiques, etc. És per això que fora del seu context temporal o corporatiu, adquireixen una transparència de significat sorprenent, fins i tot per a aquells que estan avesats a la publicitat de consum, resultant un preocupant catàleg d'intencions, objectius i mitjans per aconseguir-los.
Els Arxius Babilònia es troben inserits en la programació (veure programació).
Es presentarà públicament l'edició copyleft del DVD Arxius Babilòni a - The Dark Side of Empire ( 1999- 2003).
Hall i Auditori. Projeccions simultànies.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre 5. 08001 Barcelona
Imatge: Apolinario Mabini . Autonomedia's Jubilee Saints Calendar
Autonomedia Ed. NYC. https://www.autonomedia.org/