Maya és “tot el que hi ha i el que no hi ha... Tot és il·lusori”. Amb una actitud plenament contemplativa s'arribarà a la convicció que tot és en veritat maya. En aquest estat de consciència, en què l'atenció se centra en el que s'experimenta, independentment de tota pràctica, mètode o assoliment passat o futur, descobriràs en aquest instant qui ets de debò. Així es revela el secret de la veritable felicitat. “Per creuar aquest oceà de sofriment anomenat Samsara necessites una barca. Aquesta barca és Satsang. Quan hi ets, ja no necessites res, ni res pot molestar.” El secret de Satsang queda revelat en aquest instant. Tots els desitjos se satisfan. No és una renúncia: ja no vols res més. Ho tens tot.

Mast Qalandar (Èxtasi) és abans de tot una mirada a l'heterodòxia i una celebració a la seva existència. Els Qalandars són una germandat sufí de dervixos nòmades, que es desplaçaven antigament en un arc que creua Àsia, des de Turquia fins al Pakistan i l'Índia. Es caracteritzen per una devoció mística extrema i per les seves actituds revolucionàries i antidogmàtiques dins de l'Islam. L'ús del haixix i el refús de l'alcohol. La llibertat en el sotmetiment al Haqq: la Veritat, entesa no com una cosa que estreny i defineix horitzons, sinó com a absència de límits. Una visió de la seva devoció per “l'estimat” fins al trànsit i l'èxtasi allí on la mort és solament “passar pàgina”. Disponible online fins al 27 de desembre de 2020.

Declaració del Subcomandant Marcs en la selva Lacandona, sobre el paper de neo-liberalisme i els mass media. Aquestes declaracions constituïxen un document decisiu mentre que van ser claus per a confirmar la capacitat de coordinació entre mitjans i plataformes de resistència independents.

Recordant l'escapada de casa, 8 anys després

Arxius de l'Observatori 2020

18 de desembre de 2020

19 de desembre de 2020

20 de desembre de 2020

/ CONTEXT 1994 - 2020

Arxius de l'Observatori 2020

Des de la seva fundació l’any 1994, OVNI (Observatori de Vídeo No Identificat) és un projecte de recerca que, a través del vídeo, se centra en l'anàlisi i la crítica d'una part significativa de la cultura contemporània. Creat per autors de vídeo i no per gestors ni comissaris, OVNI sempre ha defugit l'estereotip de festival competitiu i de novetats; és un projecte d'autor sobre autors que fan ús del mitjà videogràfic independent, en el qual la pràctica creativa sempre ha estat quelcom prioritari. El projecte, que té com a una de les seves fites la creació l’any 1999 dels Arxius de l'Observatori, ha estat testimoni de tres dècades clau, ja que ha presenciat el naixement d'internet, el trànsit de l'analògic al digital i els canvis tectònics en l'escorça política i espiritual de la cultura actual, tots ells elements que han quedat recollits en els seus arxius.

Aquest any 2020, OVNI, l'Observatori de Vídeo No Identificat, fa un recorregut d'autoria col·lectiva per aquest període. Amb el títol de "Finals d'Hivern", presenta quatre sessions videogràfiques en clau d'ensomniació mitjançant una programació que, de manera subtil, parla de la deriva del moment i del record. El títol ens remet a quelcom evocador i, de manera més concreta donades les dates de celebració de la mostra, als darrers dies de l'hivern i del trànsit cap a la claror. Una cosa concreta en uns temps de massa volatilitat, evocadora en uns temps de pèrdua.

"Finals d'Hivern" es fa en record d'en Toni Serra - Abu Ali, que va trobar la mort el 21 de novembre de l'any 2019. Cofundador del projecte i autor d'una molt important i extensa obra videogràfica, la programació d'aquest OVNI 2020 està guiada per alguns dels seus treballs: cada sessió comença i acaba amb un dels seus vídeos, d'acord amb el fil temàtic de la programació de cada dia, però també inclou molts dels seus títols més desconeguts, alguns signats amb pseudònim o bé directament anònims.

"Finals d'Hivern", OVNI 2020 no vol ser una antologia o un repàs representatiu de l'Arxiu de l'Observatori, ja que això seria del tot impossible donada l'amplitud del fons. Però en un moment que ha quedat molt marcat per la desaparició d'en Toni, vint-i-set anys després de la seva fundació, l'Observatori pren com a punt de partida l'extens fons del seu arxiu per fer-ne una lectura particular. Hi ha una mirada a qüestions i fragments fonamentals, a situacions, testimonis i paisatges d'aquestes dècades que enllacen i dialoguen amb un present caòtic i de pèrdua.

"Finals d'Hivern", sense estar centrat en una temàtica massa dibuixada, planteja en certa manera la deriva en una programació marcada per la pèrdua en un espai de temps de lectura atenta i de baixa velocitat, i des d'una voluntat de proposar de nou una relació d'intimitat amb la imatge.

Intuint la llum del crepuscle (primer dia)

Una primera sessió d'OVNI 2020 recull vídeo retrats dels anys 80 i 90, vídeo diaris, persones que parlen davant de la càmera i amb la càmera en la soledat i des dels temps analògics de baixa resolució i també temps de més baixa velocitat. Parlem aquí d'aquella imatge videogràfica de més ingenuïtat i per tant amb un gran sentit de llibertat envers allò que és mediàtic, a través de títols realitzats en els temps predigitals on la difusió explosiva de les xarxes socials era encara quelcom impensable. Peces com "El Dolor" (1996) d'Iñaki Álvarez, en la que unes persones parlen de la seva noció de dolor en solitari només en companyia de la càmera; "Interview Agency" (1992) de Xavier Hurtado un projecte en la Barcelona post-Olímpica en el qual es posa de manifest la tensió creada entre l'entrevistador-càmera i l'entrevistat, transparència i manipulació, ideologia i neutralitat. Treballs que van ser especialment significatius en el seu moment també en les programacions d'OVNI, en la dècada dels 90, com "Split" (1981) d'Ardele Lister en el que una adolescent explica la seva recent escapada de casa, per més endavant a "It Happens to the Best of Us" (1989) revisar la seva escapada vuit anys després.

Travessant miratges (segon dia)

El segon dia d'aquest OVNI 2020 enllaça amb una jornada entre la pèrdua i l'oblit, el miratge i finalment el reconeixement en l'essencial. Recull títols tan significatius com "Marcos on Media" (1996) on es parla del paper dels mitjans independents en la dècada de la globalització. "Una Cruz en la Selva" (2006), un repàs a la Guinea colonitzada realitzat a partir d'arxius històrics, i "Now I Become Death" (2012), una reconsideració de les paraules d'Openheimer després del primer test nuclear. Tots dos títols editats per Toni Serra sota pseudònim. Aquest segon programa oscil·la entre referents, alguns més onírics i d'altres més concrets i localitzats en realitats geopolítiques o històriques particulars, però tots conduint finalment cap a la dissolució de la materialitat a "Satsanga, en companyia de la realitat" (2012), un estudi de Toni Serra que recull filmacions d'arxiu de Sri Nisargadatta Maharaj, entorn a la naturalesa no dualista de la realitat. Aquest qüestionament fonamental de l'experiència i el seu origen en la unitat és un dels eixos destacables de la recerca portada a terme en els Arxius de l'Observatori en els darrers anys.

Arribant al record (tercer dia)

Una tercera sessió tanca el cos central de "Finals d'Hivern", la trilogia de programes, un espectre que va des de la relació personal amb la imatge, el fet mediàtic versus la intimitat, o els temps de la "ingenuïtat analògica" passant pels temps de consolidació de la globalització i l'explosió digital, fins al qüestionament de la veritable naturalesa de la realitat i la recerca més enllà de la deriva en la qual d'una forma o altra, individual o col·lectivament, ens trobem. En aquest tercer dia "7 Contemplaciones" (2016) d'en Toni Serra, "Mast Qalandar" (2005) d'en Till Passow, Bronx Baptism (1980) de DeeDee Halleck, entre d'altres, són títols que tenen en comú potser el fet devocional, la col·lectivitat en la unitat i la contemplació com el camí per esdevenir l'altre.

Hi ha una quarta sessió final que ens agradat anomenar d'Obertura. Obertura potser cap a temps i espais que vindran en la nostra relació i continuïtat amb el món. És en tot cas una sessió dedicada a Toni Serra*) Abu Ali, amb els seus treballs "Al Barzaj" (2010) i "En el Camino de las Abejas" (2018), aquest segon és el seu darrer vídeo realitzat per a l'exposició Behave a la Fundació Miró. El programa d'Obertura d'OVNI 2020 també presenta dos títols especials dins l'arxiu, Pi'txi (Acompanyant) (2010) de Xavier Hurtado i For the Birds (2000) the Keith Sanborn.

Arxius OVNI – Observatori de Vídeo No Identificat

Rosa Llop, Simona Marchesi, Joan Leandre.

“El Mahabharata apareix com el gran poema de l’oblit; l’oblit de l’origen.”