Al voltant de la foscor

Taller amb Scott Barley

Convidem al director de cinema amb una activitat doble: dos dies de taller i la projecció del seu premiat llargmetratge Sleep Has Her House (2017).

Cineasta britànic de Gal·les. Associat als moviments remodernista i slow cinema . Des de 2015 ha filmat exclusivament amb un iPhone. L'antropocè, la natura, la fenomenologia i el misticisme configuren la matèria del seu treball.

En aquest taller, Barley ens presenta fragments dels seus treballs i recorre les seves referències fonamentals. Reflexiona sobre la seva particular manera de treballar mentre ens endinsem en la nit i la foscor com a base de la visió.

Taller gratuït amb inscripció previa

https://scottbarleyfilm.com

https://scottbarleyfilm.com

https://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/ovni-2019-al-voltant-de-la-foscor/232010

https://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/ovni-2019-al-voltant-de-la-foscor/232010

Un curt que reflecteix la vida quotidiana d'una comunitat que viu en el cementiri de Manila. La pobresa rural combinada amb una capital terriblement superpoblada expliquen per què milers de famílies s'han vist forçades a ocupar els cementiris de la ciutat. La falta d'espai els ha obligat a construir les seves cases de lona i bambú no solament entre les tombes, sinó també en el mar. Per a molts dels quals viuen aquí el cementiri és a més de la seva llar també el seu lloc de treball. Aquesta pel·lícula mostra els seus problemes, activitats, sentit de comunitat, i esperances per al futur.

Fa un parell d’anys – tot just després de l’ OVNI de La frontera com a centre –, i potser com a conseqüència del mateix, vam entrar en introspecció, i en aquell espai obert cap endins se’ns anaven repetint una i altra vegada les imatges d’ un film de Bela Tarr, El Cavall de Torí (1). En especial tres seqüències:

Una de les cintes del seu diari de cinc anys, un relat catàrtic i devastador, delicat i meditatiu, que ofereix un autoretrat extraordinàriament franc i revelador d'una artista i una dona que lluita per comprendre els desitjos i les ombres fosques que van definir el seu món.

La tercera part d'un cicle de treballs de video digital que estic començant a nomenar després de Bataille-"Teoria de la Religió, Teoria de l'èxtasi". Les altres dues parts són Mirror i Zapruder Footage. Aquest video aquesta inspirat en el text sufi del segle XI "El Llenguatge dels Ocells". És un text que explora transparència i opacitat, multiplicitat i unitat, narrativa i il·luminació, el mundà i l'èxtasi. Incloc un apèndix del text que apareix al final de la cinta: "Busca el tronc de l'arbre, i no et preocupis de si les branques existeixen o no".

La pel·lícula està basada en el culte de les ànimes del purgatori, a Nàpols. Es diu que els morts són abandonats, sense nom. Diuen que criden en somnis, però de vegades apareixen al mig de la multitud - algú que t'està mirant. Aquests morts demanen un reconeixement, llavors s'adopta un crani, un dels milers de restes humanes del soterrani de la ciutat. D'aquest culte, practicat fins fa pocs anys, queden les empremtes, els costums, les creences.

Somnis i mort. El somni com un passatge entre móns paral·lels, un cap esborrador dels límits entre allò real i allò irreal, entre la vida i la mort. "Quan dorms, t'alliberes del pes del cos i els sentits es tanquen als oceans de l'existència. Altres sentits s'obren cap al món ocult com l'ull, l'oïda, l'olfacte, la boca, la mà, el peu i un altre cos. Es veu, se sent i es prenen mossos de menjar del món ocult, es parla, es camina, es recorren i arriben a regions llunyanes, ja que la distància no està emmascarada. És un cos més perfecte que aquest. En aquest cos es dóna amb freqüència l'habilitat de volar, caminar sobre l'aigua o entrar al foc sense cremar-se. No vagis a pensar que són paraules buides, és una realitat; el somni és el germà de la mort ". “Manifestaciones de la Belleza” Najmudin Kubra. SXII Persia.