Lliure visitació de Beirut. Aquesta cinta de dansa arremolinada és una odissea visual de Beirut a Berlín, la història d'una dona ambientada en l'opressiva fragmentació civil de dues ciutats dividides en les quals s'entremesclen imatges de destrucció i reconstrucció. Un curtmetratge poètic d'avantguarda, que traça un mapa de les arrels dels paisatges interiors i exteriors. Biba Non Biba és un poderós al·legat visual i sonor a favor d'un canvi inclusiu i no excloent. ARGOS Centre for Art and Media / Biba non Biba  

Obsessions postnatals

La veu de Catherine és l'àudio que acompanya a les imatges manipulades de les dones que he enregistrat a les telenovel·les. Així dos discursos es juxtaposen, el de la veu de Catherine i el de les imatges de les telenovel·les, es contradiuen i s'identifiquen, s'enfronten i es donen la mà, s'oposen i es subratllen. Sentiments tan primaris i sofisticats com la mateixa vida. 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.

Inserits poètic-polítics. Holzer usa el format i llenguatge de la publicitat comercial per a interrompre la comunicació, presentant textos kamikaze que estan pensats per a estimular el pensament, despertar l'humor i una actitud crítica entre la passiva audiència. 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.

Anthem és un lament postindustrial, estructurat a partir de l'únic crit esquinçador d'una jove en la immensa sala de la Union Station de Los Angeles. Viola relaciona aquesta estructura amb la forma i la funció dels cants religiosos, en particular els gregorians (que utilitzen una escala harmònica en una sala ressonant) i els budistes tàntrics (exorcisme ritual i conversa amb els dimonis). El crit original es prolonga en el temps i es desplaça en una freqüència per a produir una escala de notes harmòniques que constitueix la banda sonora, a la qual Viola juxtaposa imatges del materialisme: la indústria i el culte al cos, gegantesques bombes de petroli i el cor humà bategant, cotxes circulant per una autopista i sang fluint per les venes, tecnologia quirúrgica moderna i branques d'arbres en un bosc mil·lenari. El crit angoixat travessa la corporeïtat del cos i la cultura contemporània com a organisme viu. Per a Viola, la peça és una evocació ritual de "les nostres pors primàries més profundes, la foscor i la separació del cos i l'esperit".

... 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.

La pel·lícula Populuxe definitiva sobre el disseny automobilístic, industrial, d'interiors i arquitectònic de 1950. (Els Arxius Prelinger constituïxen una font de material mediàtic, ordenat en molts casos temàticament, donant una visió del costat fosc, ocult, potser ingenu del somni americà i de l'Amèrica moltes vegades oculta després del teló mediàtic.) 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.