Les condicions precàries d’habitatge i treball de la població migrada al barri del Raval són un reflex de les condicions que van viure els nostres pares i avis, també migrants, durant la postguerra.

CRA'P - pràctiques de creació i recerca artística

25 de març de 19:30h a 21:30h

• “Les dormants“ de Pierre-Yves Vanderweerd , 65’ (Bèlgica) (2009). VO. francès. Sots-títols en castellà.

Les quatre històries d’aquesta pel·lícula ens transporten de Bèlgica a les ribes del riu Senegal, de les Ardenes franceses a les muntanyes del Sàhara Occidental.

El que tenen en comú és que ens porten a conèixer als dorments. Homes i dones que es mouen entre dos mons, el dels absents i el dels vius, entre dos estats, el de la vigília i el del somni.

En cadascuna d’aquestes històries hi ha un misteri lliure de tota creença, de tota filosofia, de tot intent d’explicació. Un misteri capaç de re encantar la realitat.

• “La vida en armonía” de Toni Serra *) Abu Ali, 15’ (Marroc) (2018). VO. Àrab. Sots-títols en castellà.

Conversa amb una dona que renta i fa massatges a les dones que van a l’hamman (banys públics), ajuda a néixer els nens del barri, i a rentar els seus morts.

Places limitades amb reserva prèvia:  info@cra-p.org / 666 763 504

CRA'P - pràctiques de creació i recerca artística

Anselm Clavé 67, 3r  - 08100 Mollet del Vallès

CRA'P - pràctiques de creació i recerca artística

4 de novembre de 19:30h a 21:30h

• “Le jour a vaincu la nuit” de Jean-Gabriel Périot, 28’ (França) (2013). VO. francès. Sots-títols en castellà.

Vuit retrats, vuit somnis, vuit evasions.

• “Solitude at the end of the World" de Carlos Casas, 52’ (Argentina) (2002). VO. Castellà.

En una de les regions més despoblades del món, diversos homes viuen en total soledat, sense veure ningú durant mesos. Aquest documental explica la història de tres d'ells, aïllats per diferents motius. El temps queda suspès en un dels llocs més aïllats del mon.

• “How to be a recluse” de Laurel Swenson , 4’ (Canada) (1998). VO. Anglès. Sots-títols en castellà.

Una sèrie de "consells" sobre com guanyar independència i control enfront la dificultat implícita a les relacions humanes.

Places limitades amb reserva prèvia:  info@cra-p.org / 666 763 504

CRA'P - pràctiques de creació i recerca artística

Anselm Clavé 67, 3r  - 08100 Mollet del Vallès

El Mahabharata és un dels grans llibres de la humanitat. També és el poema més extens que mai s’hagi compost. Va ser escrit en sànscrit i te unes quinze vegades la longitud de la Bíblia. ‘Maha’ en sànscrit significa “gran” o “complet” i ‘bharata’ és el nom d’un personatge llegendari i el de la seva família o clan. Així, el títol pot ser entès com “La gran història dels Bharatas”. Però en un sentit ampli ‘bharata’ significa “hindú” i per extensió “home”, de manera que ‘mahabharata’ es podria traduir com “La gran història de la humanitat”. D’acord amb la majoria dels estudiosos, els esdeveniments narrats en el Mahabharata tenen una probable font històrica. Uns altres sostenen que la interpretació correcta del poema es troba en l’àmbit del mite. Finalment, altres assenyalen que la seva importància és la dels llibres d’ensenyament: política, social, moral i religiosa. I així veuen el Mahabharata com un tractat d’iniciació en l’art del bon govern. “Pel que fa a nosaltres, aquest immens poema, que flueix amb la majestuositat d’un gran riu, té la riquesa inesgotable que desafia tota anàlisi estructural, temàtica, històrica o psicològica. Les seves portes s’obren constantment a altres portes que condueixen a d’altres. No és possible tancar-lo. Les capes de subtextos, de vegades contradictòries, en segueixen d’altres i s’entreteixeixen sense perdre el tema central. El tema és una amenaça: vivim en un temps de destrucció; tot apunta en la mateixa direcció. Es pot evitar aquesta destrucció?” Peter Brook i Jean-Claude Carrière En l’entrevista que vam gravar amb Carrière, aquest ens va assenyalar un aspecte més, la visió del Mahabharata com un gran poema sobre l’oblit. La humanitat sembla oblidar constantment la font de la seva veritable naturalesa. La tradició a l’Ínia diu: “Tot és al Mahabhrata. El que no és allí no és enlloc.”

El Mahabharata és un dels grans llibres de la humanitat. Escrit en sànscrit, és el poema més extens que mai s’hagi compost; té unes quinze vegades la longitud de la Bíblia. ‘Maha’ en sànscrit significa “gran” o “complet” i ‘bharata’ és el nom d’un personatge llegendari i el de la seva família o clan. Així, el títol pot ser entès com “La gran història dels Bharatas”. Però en un sentit ampli ‘bharata’ significa “hindú” i per extensió “home”, de manera que ‘mahabharata’ es podria traduir com “La gran història de la humanitat”. D’acord amb la majoria dels estudiosos, els esdeveniments narrats en el Mahabharata tenen probablement una font històrica. Uns altres sostenen que la interpretació correcta del poema es troba en l’àmbit del mite. Finalment, altres assenyalen que la seva importància és la dels llibres d’ensenyament: política, social, moral i religiosa. I així veuen el Mahabharata com un tractat d’iniciació en l’art del bon govern. “Pel que fa a nosaltres, aquest immens poema, que flueix amb la majestuositat d’un gran riu, té la riquesa inesgotable que desafia tota anàlisi estructural, temàtica, històrica o psicològica. Les seves portes s’obren constantment a altres portes que condueixen a d’altres. No és possible tancar-lo. Les capes de subtextos, de vegades contradictòries, en segueixen d’altres i s’entreteixeixen sense perdre el tema central. El tema és una amenaça: vivim en un temps de destrucció; tot apunta en la mateixa direcció. Es pot evitar aquesta destrucció?” Peter Brook i Jean-Claude Carrière En l’entrevista que vam gravar amb Carrière, aquest ens va assenyalar un aspecte més, la visió del Mahabharata com un gran poema sobre l’oblit. La humanitat sembla oblidar constantment la font de la seva veritable naturalesa. Aquesta primera part, La partida de daus ens mostra el progressiu enfrontament pel poder entre dos bàndols, un d’ells clarament més proper a la noció de dharma, mentre que l’altre tot just es preocupa per respectar-lo. Per evitar el conflicte directe es disputa una partida de daus, però la partida està trucada; el poder sempre fa trampa.

Després de les reflexions del Baghavat Gita, s’inicia la guerra. Una tragèdia que enfronta germans contra germans, famílies senceres, gent de valor contra gent de valor. Una guerra de conseqüències devastadores en la qual no sols està en joc la supervivència d’un dels bàndols sinó la continuïtat de la vida mateixa sobre el planeta: “fins les herbes tremolen de por”. Un enfrontament en el qual no dubten a fer servir les armes definitives. El propi Vishnu exclama: “Ara m’he convertit en la Mort, la destructora dels mons.” Una guerra que en paral·lel es lliura a l’interior de cada ésser humà.

Enganyats pel poder i humiliats per la supèrbia dels qui ara el posseeixen, els Pandava tot i encarnar una voluntat de justícia es veuen forçats a l’exili. Han d’afrontar 12 anys d’ocultació en els boscos i un any més en el qual han de continuar vivint d’amagat, sense ser descoberts. El Mahabharata ens planteja aquest desterrament com un període d’extrema duresa, en què la mort està sempre present i, alhora, el descobriment del seu revers. Sortir del palau, deixar la ciutat per viure en la natura representa també recuperar un contacte directe amb la vida, endinsar-se en la recerca del coneixement, iniciar un procés de neteja i enfortir la unió entre els germans. No obstant això, aquest enfortiment sembla portar de nou cap a la guerra. Aquesta part finalitza amb les famoses reflexions del Baghavat Gita, en les quals Krishna resol els dubtes d’Arjuna.