El tòpic defineix Suècia com un model de societat perfecte amb una altíssima qualitat de vida. Però realment és un país feliç? És possible que la població més autònoma i independent del món estigui insatisfeta? Sense la necessitat de demanar ajuda ni favors, el contacte humà queda reduït a la mínima expressió. Cada cop hi ha més mares solteres que tenen fills amb inseminació artificial. El nombre de gent que mor en solitud augmenta any rere any. Val la pena assumir l’aïllament i la soledat per tenir una vida autònoma i independent? L’iconoclasta director Erik Gandini explora l’estil de vida suec amb sentit de l’humor, reflexionant sobre com una vida segura i fàcil pot convertir-se en una existència buida i solitària.

"EDVARD MUNCH és la pel·lícula més personal que he fet mai. La seva gènesi es troba en una visita al Museu Edvard Munch d'Oslo, l'any 1968, durant la projecció d'alagunes de les meves pel·lícules per la Universitat d'Oslo. Em va impressionar la força dels quadres de Munch, especialment els que representen la trista vida de la seva família, i em va commoure molt la franquesa de l'artista, amb les persones dels seus quadres mirant-nos directament. També vaig sentir una afinitat personal amb la seva vinculació del passat i el present, per exemple, en el gran quadre que mostra l'angoixa de la seva família al morir la seva germana Sophie: l'artista i els seus germans i germanes apareixen representats com a adults -com ho eren en la dècada del 1890, quan va pintar aquesta escena-, encara que el succés havia tingut lloc uns 20 anys abans. En una altra ocasió, també em va commoure molt l'obra mestra de Munch Death of a Child, exposada a la Galeria Nacional d'Oslo; en aquest quadre, l'artista està destrossat i, amb un frenesí gairebé desesperat, ha difuminat la forma de la seva anterior, representació de la mort de Sophie. En el seu moment, aquest quadre va ser titllat d'"incomplet", acusació que també va pesar sobre unes altres de les seves obres". Peter Watkins

Century Fuge 225 és un intent de deconstruir i juxtaposar paral·lelismes entre l'era industrial i la de la informació. El treball se centra en la intersecció entre els fotogrames a través d'una metamorfosi de visions de tecnologies passades i futures.