La pel·lícula retrata la lluita, l'exili, la interminable espera i posterior arrest, i les vides perseguides als dos costats del mur que divideix el Sàhara Occidental. Territoire perdu és un testimoni del poble saharaui, de la seva terra i de la trampa que suposen els somnis d'altra gent. El film juxtaposa paisatges sonors, retrats en blanc i negre i poètica nòmada.  

Basada en el llibre del mateix títol publicat per Atalanta Edicions. La pel·lícula, rodada en cura blanca i negre, tracta d'un viatge a la remota illa de Socotra en l'oceà Índic coneguda en l'Antiguitat per ser l'estatge, segons la llegenda, de l'ocell Roc i l'ocell Fènix. Socotra no posseeix cap abric natural i els monsons, que en altres regions de l'Índic van propiciar la navegació i l'intercanvi, en les costes de Socotra van resultar un gran perill. L'aïllament ha preservat una flora que sembla d'una altra era. A l'illa creixen els arbres de l'encens i de la mirra. Abunda l'arbre de la sang del drac, en forma de bolet gegant, de saba vermella que van utilitzar tant els gladiadors del Coliseu per a empastifar els seus cossos, com els lutiers de Cremona per a donar la pinzellada decisiva a les seves Stradivarius. La pel·lícula segueix el recorregut per l'interior de l'illa d'un grup de camellers que es dirigeixen a les muntanyes abans de l'estació de les pluges. A la nit, al voltant del foc, es conten històries de genis i serps monstruoses. En un remot poblat, els camellers rebran la visita d'Ahmed Afrar fill pòstum de l'últim sultà de Socotra qui els parlarà de la tràgica destinació del seu pare. La pel·lícula tracta d'un món que desapareix. És la primera pel·lícula parlada enterament en socotri, una llengua sud-aràbiga emparentada amb l'antic idioma del Regne de Saba.