Una de les més poètiques i esclaridores mirades sobre la realitat colonial. Mostra les grans obsessions de “l'home blanc”, el seu etnocentrisme i la seva visió unívoca del progrés. Construïda únicament amb imatges d'arxiu filmades pels colonitzadors holandesos a Indonèsia, examina la tala massiva d'arbres, l'explotació del territori, el desdeny per la cultura autòctona, la imposició evangelitzadora, però també l'existència d'una cultura rica i complexa que lluita per sobreviure i per mantenir la seva visió i estima de la vida. Un retrat de les Índies Holandeses de 1912 a 1933. Més de 260.000 metres de film documental en 35 mm (de nitrat), provinents dels arxius muts holandesos, han servit de matèria prima per a aquest documental que mostra com els Països Baixos administraven la seva colònia (Indonèsia). El comentari tradicional ha estat reemplaçat per poemes (retocats i a vegades rescrits pel realitzador) i per càntics tradicionals de la regió. Monnikendam respecta la duració original dels plans i els sonoritza amb atmosferes electròniques i ambients reals, deixant les boques mudes i alguns sorolls fora de sincronisme, accentuant així “l'efecte històric”.

El Perro Negro - Històries de la Guerra Civil Espanyola és un poètic collage de pel·lícules domèstiques, enregistrades quasi descuidadament per artistes amateurs. Joan Salvans i Piera i Juan Ernesto Díaz Noriega són els dos protagonistes d'aquest relat. Ernesto, estudiant de classe mitja de Madrid, sobreviu a la guerra; Joan, un industrial català, mor assassinat sis dies després de l'esclat del conflicte. Els seus films, les seves històries, ens condueixen a través de l'Espanya dels anys 30 i 40. Aquestes pel·lícules es converteixen en la història original d'una vida personal que ens du a conèixer el passat ocult, el matisos històrics del desenvolupament de la guerra. El Perro Negro estableix una profunda connexió entre la imaginació, la memòria i la nostra mirada cap a la nostra pròpia vida.