Un retrat processat a mà de Jake Williams, que viu només enmig de quilòmetres de bosc en Aberdeenshire, Escòcia. Jake sempre té molts treballs entre mans, troba un ús per a tot, és un expert tocant la mandolina. Té munts de composts d'abonament des de fa molts anys. Té un sentit del temps diferent del de la majoria de la gent del segle XXI, que s'expressa explícitament en la seva idea de crear tanques col·locant menjadores per a ocells. De seguida em vaig adonar que hi havia paral·lelismes entre les nostres maneres de treballar: jo he intentat ser el més autosuficient possible i allunyar-me de la idea d'indústria; la vida i l'hort de Jake són molt semblants: pot mantenir-se amb el que conrea i, per tant, necessita poc els altres. Per a Jake, no es tracta de la nostàlgia d'un passat preelèctric, sinó d'un futur molt real.

Slow Action és una pel·lícula de ciència-ficció postapocalíptica que reuneix una sèrie de quatre obres en 16 mm que se situen entre el documental, l’estudi etnogràfic i la ficció. Continuant la seva exploració en entorns estranys, Slow Action aplica la idea de la biogeografia de les illes —l’estudi de com les espècies i els ecosistemes evolucionen de manera diferent quan són aïllats i en un hàbitat inadequat— a una concepció de la Terra durant uns centenars d’anys: el desproporcionat creixement del nivell del mar, creant utopies hiperbòliques ens mostra possibles futures minisocietats.

Proposta de colaboració amb el Bornlab (El Born CCM) per a una aproximació col·lectiva a l’imaginari contemporani dels recursos naturals i el territori, a partir de la posada en comú sobre qüestions geopolítiques d’actualitat que tenen un ressò a la ciutat de Barcelona.

Un home de 70 anys que viu en un lloc remot d'Escòcia fa molts anys que està obsessionat amb «intentar comprendre realment» el llibre de Darwin. Al costat d'aquesta passió, no ha deixat de treballar en petits invents per a fer la seva vida més fàcil. La pel·lícula investiga a algú profundament interessat en els éssers humans, però que ha decidit viure separat de la majoria d'ells.

Un fragmentat road trip a través d'Anglaterra recorrent les perifèries. Carreteres buides, paratges salvatges i uns quants rodamons solitaris. La primera parada: el geòleg Jan Zalasiewicz, que em parlarà de la Terra dins de cent milions d'anys. "Què quedarà de l'acció de l'home, dels rastres humans, de les construccions i edificis? Continuaran sentint-se les greus conseqüències de les seves accions passat aquest temps, suposant que l'ésser humà desaparegui en un futur pròxim?"