Vídeos sobre el món àrab

TransArab itinerant 2003-2005

2003 / 2005 / 2006 / 2009 - TransArab

Vídeos sobre el món àrab

La voluntat d’aquest cicle, no és la de proposar una visió panoràmica de la videocreació als països àrabs i islàmics, ni la de reclamar la voluntat de cap representació.

Els treballs que presentem, així com el propi cicle en conjunt, responen a una noció de “talls de realitat”, en el sentit de visions subjectives, que se saben parcials i que no exclouen la contradicció, ni el conflicte; visions que reconeixen una forta tensió en la seva superfície i reclamen aquestes arestes de confusió o violència com a motius urgents de reflexió i coneixement.

Imatges i relats, realitats per si soles, realitats en rizoma: que s’entrellacen sense un centre, ni un significat tancat. I que per aquesta raó fan aflorar no un dualisme cultural en oposició, sinó una xarxa de connexions subterrànies.

Un altre lliurament del diari visual de l'autora. Un relat gens retòric de la seva quotidianitat marcada pels seus complexos problemes. Disponible online fins al 20 de desembre de 2020. Cortesia de Harvard Film Archive  

Janata Bennuna és marroquí, Hanan Al Shaykh libanesa i Nawal Al Saadawi egípcia. Les tres són escriptores en llengua àrab, intel·lectuals compromeses que mostren a través dels seus llibres la complexa realitat social del món àrab. Les tres tenen en comú que pertanyen a un mateixa generació marcada pel panarabisme. Van estudiar oposant-se a la seva família, però finalment van comptar amb el seu suport. Utilitzant la literatura com a arma, denuncien i descriuen situacions amb què no estan d'acord.

A través de la història d'un poble palestí que ha estat destrossat, Bir'im, coneixem a Nahida i altres dues dones que viuen al kibbutz construït en el mateix emplaçament. La commovedora història d'aquestes tres dones gira entorn a la lluita pel retorn dels convilatans a la seva terra natal, una qüestió fonamental a l'experiència palestina.

Retrat d'una família mexicana-americana de Tuckson Arizona, que afronta la pèrdua d'una familiar: Kathe, morta a tirs per un jove que rep solament un any de condemna. No és solament el retrat d'una prostituta drogoaddicta, sinó que també mostra el cicle de violència entorn a la dona.

L'autor viatja amb un grup de dones joves d'origen marroquí a visitar les seves famílies. Un relat de migració, retrobades i pèrdues.

Els pobles de les gorges del Pankisi (Geòrgia) creuen que tots els assumptes importants de les seves vides i morts han de solucionar-se a través de la mediació d'una autoritat elegida. Altzaney és una dona que s'immisceix en les vides alienes i assumeix la responsabilitat que comporta. Mediadora entre les parts enfrontades i entre ambdós mons. És l'única dona a qui se li confia la cura dels morts. Què és el que li confereix autoritat i distinció en un context totalment patriarcal? I quin preu ha de pagar per això? Altzaney ens aproxima a una comunitat única d'aquesta regió georgiana.

Ángel s'enfronta a les conseqüències de la violència domèstica contra la seva dona Graciela i els seus fills. El desig d'evitar la pèrdua de la seva família i l'amor a la seva esposa i als seus fills li donen la força per obrir-se a la reflexió i als profunds canvis d'actitud i hàbits, que requereixen una autèntica transformació. Disposat a lluitar per això i per la superació del seu propi buit existencial, emprèn el dolorós procés de qüestionar-se, i de connectar amb les arrels de la violència, què ell mateix va patir a la infantesa degut a la manca de respecte per la seva cultura mazahua i la seva llengua nadiua.