Aquest treball de la realitzadora libanesa Danielle Arbid té com a punt de partida una sèrie d'experiències sexuals, obsessives i ardents, contades lliurement i amb luxe de detalls pels amics de la directora. El joc de veus, d'homes i dones, que parlen sobre els seus secrets sexuals, combinat amb belles imatges d'arxiu (en format Super 8) i la foscor de la pantalla negra, genera un clima de tensió eròtica, en el marc d'un llenguatge altament poètic.

Un home absent. Una dona que rep les seves cartes. Ella ens les llegeix, però resta invisible. Qui li envia les cartes descriu el seu viatge. Finalment, deixa d'escriure. Però, és aquesta la fi del viatge? Potser només sigui l'escenari d'una pel·lícula imaginada.

Aquest documental narra la vida d'una anciana, Aïcha Messaoud, originària de Mauritània, que va passar tota la seva vida a la llar d'una il·lustre família nòmada, la del Xeic Ma-el-Aïnïne. Actualment viu a Tata, un petit poble marroquí, al nord del Sahara Occidental. La realitzadora surt a la recerca de les empremtes de la memòria de la seva heroïna. D'etapa en etapa, a través de milers de quilòmetres al desert, va trobant els descendents del Xeic. Els seus records es barregen amb els d'Aïcha.

Reportatges que ens mostren, a través d'una determinada mirada, la vida quotidiana de dones que viuen a França i a països de cultura islàmica, com també alguns dels problemes a què s'enfronta la dona dins del món musulmà.

França, estiu de 1944. Desprès de l'alliberament, els soldats nord-americans recorren els carrers i esclata l'alegria, el perill ha passat. Arriba el moment de deixar enrere l'horror i buscar culpables. Un collage documental sobre l'escarni públic que van patir les dones franceses que, durant la Segona Guerra Mundial, van mantenir relacions amb alemanys.

Homenatge a la dona mediatizada.

Obsessions postnatals