Europe Trap és una pel·lícula que descriu la veritable lluita d'un refugiat. Un primer pla de Zakereh, una mare de 55 anys que intenta reunir-se amb el seu fill, atrapat a Grècia. A través dels seus ulls serem testimonis de la seva lluita contra si mateixa i contra la societat; una lluita tan dura com l'anterior a la que es va enfrontar en els temps de la guerra de l'Afganistan. Zakereh va fugir de l'Afganistan fa molts anys. Va escapar de la guerra, però va trobar misèria i hostilitat. Primer a l'Iran, com a vídua, amb un fill i sense cap dret, i després creuant sense papers moltes fronteres fins a arribar a Europa. Una vegada a Europa, a l'aeroport d'Atenes va perdre al seu fill Omid i va arribar sola a Espanya sense saber on estava. Ara sofreix un xoc cultural, intenta encaixar en un altre món al qual no pertany i lídia cada dia amb una estranya realitat, amb tota la seva tristesa i el seu dolor. El retrat íntim d'una dona afganesa, que primer es va convertir en vídua i després en refugiada. Un testimoniatge de la incomprensió d'un nou món i de la situació a la qual ha d'enfrontar-se ara, una guerra tan dura com l'anterior, en el parany d'Europa. Un documental sobre l'exili, la solitud i els fantasmes de la guerra.

Des de la independència del Kirguizistan l’any 1991, hi ha hagut un rebrot de la tradició ancestral de l’Ala-Kachuu, que es podria traduir com “agafa-la i corre” –grab and run-. Més de la meitat de dones del país són segrestades per homes que segueixen la tradició i es converteixen en els seus marits. Algunes pateixen autèntics calvaris i aconsegueixen escapar, però la majoria acaba cedint per por a l’escàndol públic. Es creu que l’origen d’aquesta pràctica té arrels en les antigues costums nòmades i sorprenentment segueix vigent en el Kirguizistan modern. Tot i que l’Ala-Kachuu va ser prohibit durant l’època soviètica i l’actual codi penal estipula que és il·legal, és inusual que la llei protegeixi les dones d’aquest abús violent.

Aquest treball, producte d'un viatge a Alemanya realitzat el desembre de 2000 i d'una recerca personal de més de dos anys de durada, aborda el tema de la construcció de la memòria i dels mecanismes de producció de la història. A través del relat de la història de la meva família, indaga en el record de la recent emigració des de l'estat espanyol a Europa, i reflexiona sobre els mecanismes de l'oblit i el record, recuperant la idea de la construcció de la memòria com un nexe i un diàleg, i l'elaboració a partir de l'experiència personal enfront de la idea d'història i de memòria oficial, restringida a l'institucional i articulada entorn de l'estetizació i la desactivació dels subjectes polítics.

Les Aphrodisia eren considerades les obres d’Afrodita a l’antiga Grècia, eren tot allò que oferia plaer als sentits. La intenció d’aquest audiovisual és mostrar alguns dels tabús on s’amaga la sexualitat en el context català. A través de tres discursos, que tenen l’objectiu comú de defensar la sexualitat, s’aproxima al treball sexual i a les obres d’afrodita que vivim al dia a dia. L’experiència que poden transmetre tres persones des de l’Associació Genera, el massatge eròtic i l’Assistència sexual. Aquest vídeo forma part del Conveni Educatiu de col·laboració entre els Arxius OVNI i el Departament d’Antropologia de la UAB,  per les pràctiques externes curriculars dels estudiants, del curs acadèmic 2017- 2018.