Una dona es proposa fotografiar moments d'intimitat. En un lloc de cites d'Internet, escriu: 'Estic buscant persones a les quals els agradaria ser fotografiades en públic i revelar alguna cosa de si mateixes ..." What I'm Looking For documenta aquesta aventura; les connexions formades en aquesta intersecció entre l'espai públic virtual i el real. El vídeo és una reflexió sobre la naturalesa de la fotografia i la persistència de la visió. Una breu història de desig i control.

Millner es posa en el paper d'una fan, la vida de la qual té una estranya similitud amb la rèplica televisada de Roseanne Barr. Quan Millner visita el plató de Roseanne, l'"excés" de la fan i el de l'estrella es troben en un final còmic que amenaça la vida tal com la coneixem.

Mestressa solitària, en els suburbis de 1950, necessita la llibertat d'un Ford a baix preu per a evitar de ser una presonera en la seva pròpia casa. (Els Arxius Prelinger constituïxen una font de material mediàtic, ordenat en molts casos temàticament, donant una visió del costat fosc, ocult, potser ingenu del somni americà i de l'Amèrica moltes vegades oculta després del teló mediàtic.)

El títol Time Like Zeros està extret d'un comentari d'una de les vuit preses que apareixen a la pel·lícula quan reflexiona sobre la cadena perpètua que l'espera. Es reflecteix visualment en el moviment de la càmera envoltant la presó i en els cercles de filat que passen brunzint quan l'escena es trasllada de la reixa exterior a les cel·les més fosques de la presó.

Singular pel·lícula industrial surrealista promocionant "Atarax", un tranquilizante, i afirmant com "els medicaments ataráxicos" poden ajudar-nos a tots a arribar a l'estat de relaxació que anhelem. (Els Arxius Prelinger constituïxen una font de material mediàtic, ordenat en molts casos temàticament, donant una visió del costat fosc, ocult, potser ingenu del somni americà i de l'Amèrica moltes vegades oculta després del teló mediàtic.)