Reportatges que ens mostren, a través d'una determinada mirada, la vida quotidiana de dones que viuen a França i a països de cultura islàmica, com també alguns dels problemes a què s'enfronta la dona dins del món musulmà.

França, estiu de 1944. Desprès de l'alliberament, els soldats nord-americans recorren els carrers i esclata l'alegria, el perill ha passat. Arriba el moment de deixar enrere l'horror i buscar culpables. Un collage documental sobre l'escarni públic que van patir les dones franceses que, durant la Segona Guerra Mundial, van mantenir relacions amb alemanys.

Com diuen les autores la frontera no és una formació lineal, sinó un camp de possibilitats que s'obre entre punts de força: Gibraltar, Ceuta, Melilla, Algeciras i les primeres ciutats maghrébines. I que es projecta més enllà en el “miracle” de l'agricultura al sud d'Espanya: l'agricultura intensiva sota plàstic al camp d'Almeria i Múrcia,... miracle impulsat per la força de treball dels anomenats subsaharians i maghrebins, força de treball que sovint es consumeix, vides que s'esgoten després de pocs anys i que cal renovar constantment.

1 – Debord, Debord; , La sociedad del espectáculo. Valecnai: de. Pre-Textos.

2 – Watkins, Peter. http://blogs.macba.cat/peterwatkins/2010/05/26/monoforma/

Al vespre, el camp colombià es transforma. El perill guaita a la nit. Carmen, una pagesa de cinquanta i pocs anys, ho coneix de prop. Aquesta pel·lícula troba la distància justa que ens permet absorbir el relat de la seva turmentada vida i endinsar-nos en el món dur dels camperols colombians a través d'un dels seus aspectes més fascinats: la tradició oral.

"En El diablo en la piel, me miro en el espejo, pero a través del desolado orificio de una máscara, el círculo se rompe por el agudo ángulo de un teléfono que sigue sonando. Tomo la cuchara de nuevo. No hay forma de escapar del aburrimiento cotidiano. Cada puntuación gramatical constituye una búsqueda de una ruptura en la realidad o un estado intensificado ". 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

Un documental divertit, tràgic i commovedor que ens transporta a un tribunal de divorci iranià durant varies setamanes per oferir-nos una visió insòlita de la intimitat de les dones iranianes. Amb un to deliberadament neutral aquest documental segueix les històries de Jamileh, maltractada pel seu marit; Ziba, una noia de 16 anys que intenta divorciar-se del seu marit de 38; i Maryam, que lluita desesperadament per aconseguir la custòdia de les seves filles; a destacar la força, l'enginy i l'astúcia amb què s'enfronten a lleis parcials, a un sistema administratiu kafkià i a la ira dels seus marits i familiars.

Una dona parla sobre un home. Després, ho fa una altra dona. I després, una altra. Aquestes dones també són prostitutes. L'home és un client o un germà, un veí, un cap, un amic de la infància, un marit, un dependent de la botiga del cantó, un fill, un transeünt. “Vull tocar, delicadament, la vida quotidiana darrere de les llums de neó. La rutina, la tendresa, el desig, l'espera, la intimitat". Khristine Gillard