Aquest treball, producte d'un viatge a Alemanya realitzat el desembre de 2000 i d'una recerca personal de més de dos anys de durada, aborda el tema de la construcció de la memòria i dels mecanismes de producció de la història. A través del relat de la història de la meva família, indaga en el record de la recent emigració des de l'estat espanyol a Europa, i reflexiona sobre els mecanismes de l'oblit i el record, recuperant la idea de la construcció de la memòria com un nexe i un diàleg, i l'elaboració a partir de l'experiència personal enfront de la idea d'història i de memòria oficial, restringida a l'institucional i articulada entorn de l'estetizació i la desactivació dels subjectes polítics.
Mujer
110 Descripció arxivística resultats per al Mujer
Inauguració: dijous 21 de juliol del 2016, a les 19.30 h
Les obres triades per a l’Acte 34 del Nivell Zero posen al centre de l’anàlisi el concepte de ciutat com a fenomen viu, divers i altern. Sota aquest prisma, la ciutat altra és una ciutat somniada, imaginada, silenciada, revoltada o abandonada, que defuig el paradigma neoliberal de la urbs com a escenari per fer-hi negocis, que s’allunya de la ciutat com a parc temàtic o de la ciutat simulada que sorgeix idèntica i uniforme en tants indrets del món.
Aquest documental narra la vida d'una anciana, Aïcha Messaoud, originària de Mauritània, que va passar tota la seva vida a la llar d'una il·lustre família nòmada, la del Xeic Ma-el-Aïnïne. Actualment viu a Tata, un petit poble marroquí, al nord del Sahara Occidental. La realitzadora surt a la recerca de les empremtes de la memòria de la seva heroïna. D'etapa en etapa, a través de milers de quilòmetres al desert, va trobant els descendents del Xeic. Els seus records es barregen amb els d'Aïcha.
Dalila EnnadreEn aquesta nova pel·lícula, Kilbourne examina com ha canviat la imatge de la dona en la publicitat en els últims 20 anys. Kilbourne utilitza més de 160 anunciïs comercials de televisió, i així ens convida a mirar imatges familiars d'una nova manera, i a considerar les relacions entre publicitat i cultura, l' identitat, el sexisme , i la violència de gènere.
Les joves de Sant Petersburg tornen a anar a l'escola. Volen aprendre a seduir, controlar i casar-se amb els homes. Intenten trobar una via que els aporti estabilitat, felicitat i prosperitat. Volen aprendre a ser prostitutes d'èxit. Bitch Academy és un documental tragicòmic del primerenc capitalisme rus, que determina els somnis i les intimitats dels sevea joves generacions en una atmosfera de por i esperança.
Recordant l'escapada de casa, 8 anys després
Ardele ListerAl març de 2006, el moviment contra la guerra Code Pink va convidar vuit dones –metgesses, enginyeres, professores i periodistes– a viatjar als EUA per parlar sobre les seves experiències durant la invasió i l'ocupació nord-americana. Dues d'elles havien perdut les seves famílies senceres a mans de l'exèrcit nordamericà i els EUA els va negar el visat perquè no tenien suficient familiars per garantir el seu retorn a Iraq. Les sis dones que ho aconseguiren van viatjar per separat per desenes de ciutats amb grups comunitaris, parròquies, veterans i les famílies de soldats en actiu.
Deep Dish TVDocumental italià sobre l'ús del cos de la dona a la televisió: Comencem amb una urgència. La constatació que les dones, les dones reals, estan desapareixent de la televisió i són reemplaçades per una representació grotesca, vulgar i humiliant. La pèrdua ens sembla enorme: la anul.ació de la identitat de les dones passa sota la mirada de tots, però sense que hi hagi una reacció adequada, ni per part de les dones mateixes. A partir d'aquí, es va obrir camí la idea de seleccionar les imatges televisives que tenien en comú la utilització manipuladora del cos de les dones, per explicar el que està passant, no només a qui mai mira la televisió, sinó a qui la mira, però 'no veu'. L'objectiu és interrogar i preguntar-se sobre les raons d'aquesta anul·lació, un veritable 'pogrom' del qual tots som espectadors silenciosos. Després, el treball va posar de relleu la desaparició de rostres adults a la televisió, l'ús de la cirurgia estètica per anul·lar cada petjada del pas del temps i les conseqüències socials d'aquesta anul.lació.
Lorella ZanardoLa vida de la jove Ikhlas són els seus dos fills, tot el que li queda d'un matrimoni forçat en la seva adolescència. El seu fill més jove, en Nasser, és empresonat pels israelians amb només 15 anys, per defensar la causa de poble palestí. Ikhlas no dubta a assumir qualsevol sacrifici per mantenir el contacte amb ell, però no pot evitar qüestionar-se si és això el que realment el seu poble necessita per defensar-se.
Varios AutoresQue tal si...La vida de Collen segons la seva pròpia veu ha estat miserable. El seu pare va abusar d'ella, va ser traïda i enganyada pel seu marit, separada dels seus fills. Collen ha sobreviscut sentint-se responsable de les seves decisions i somiant en un lloc més segur i acollidor. Tot apunta a un nou i calorós estiu de crisi. Collen es mostra trencada i sencera davant la càmera. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius