Com la casa elèctrica emancipa les dones: un drama de com les dones en la família manipulen als seus homes per a millorar les instal·lacions de bugaderia. (Els Arxius Prelinger constituïxen una font de material mediàtic, ordenat en molts casos temàticament, donant una visió del costat fosc, ocult, potser ingenu del somni americà i de l'Amèrica moltes vegades oculta després del teló mediàtic.)
Prelinger ArchivesMujer
110 Descripció arxivística resultats per al Mujer
Motherhood on Trial explora la reacció de la societat en el cas de Susan Smith, una jove mare que primer afirma en públic que els seus fills van ser segrestats per un home negre, després finalment confessa que ella mateixa els va ofegar. Aquest documental barreja varis nivells de vídeo i àudio, creant un complex teixit d'imatge i so per explorar com influeixen els prejudicis i les experiències personals en les percepcions de varis dels personatges.
Lynn EstominDesprés de la mort sobtada de la seva mare a causa d’un tret accidental, Minda Martin reconstrueix la seva història familiar a través dels records dels seus éssers estimats. Aquest retrat íntim, filmat en Super 8 i vídeo, dona veu a una família treballadora del sud-oest dels Estats Units marcada per la pobresa, la pèrdua i la resiliència. A mig camí entre el testimoni personal i la crítica social, la pel·lícula és un acte de memòria i una mirada honesta als marges de l’Amèrica contemporània.
Any: 1994
Minda J. MartinEn les profunditats dels mons aquàtics existeix un líquid amniòtic que ens connecta, submergint-nos en aquell lloc on les brànquies es fan evidents a través de bombolles, plàncton i algues. Mons fluids i lactants en els quals l'horitzó és nebulós i ondulant. On a dalt o a baix està en qualsevol lloc i a tot arreu al mateix temps.
Lili MarsansLa meva adorada gata Zouina va morir una setmana abans de la tragèdia; Una setmana després, el meu jardí va morir.
Anne Charlotte Robertson“El meu viatge espiritual m'havia dut des de la terra de Ahuramazda al regne d'Al·lâh. Vaig arribar a creure que existeix un sol déu, el déu de la llum, la bondat i l'alegria. Un déu que no habita ni en la muntanya ni en el mar, ni en la ciutat ni en els santuaris, sinó en les ànimes humanes que l'adoren”. Aryana Farshad.
Teoria i pràctica de les cures
La soledat està en alça. "Allò que el discurs estàndard amaga és que la "normalitat" de las jornades de quaranta hores setmanals, més guarderia, més una àvia per als moments de necessitat, és no simplement millorable, sinó directament inacceptable".
CAROLINA DEL OLMO, On és la meva tribu?
A Suècia, punt extrem en les tendències occidentals dins l'àmbit protestant, més del 50% de la població viu sola. La gent també mor sola, oblidada de tothom, després de tota una vida impulsada per un afany d'independència privada i d'adequació a la norma social, de comoditats i d'una socialitat just without phisical contact . El somni d'una vida independent, alliberada dels vincles comunitaris i de la família patriarcal, s'ha revelat un malson de soledat, tristesa i buit existencial.
Hem de travessar les oposicions binàries que pretenen fer-nos elegir entre dues opcions, l'una dolenta i l'altra pitjor. No es tracta de tornar a la vella família estrictament patriarcal, però tampoc ens hem de conformar amb la soledat metropolitana. Es tracta de crear, d'assajar, altres maneres de viure i d'estimar.
“ Segons Sarah Blaffer Hrdy (l'antropòloga i primatòloga ), les femelles de rata, un cop tancades en gàbies amb les seves cries com a única companyia, es comportaven d'una manera molt semblant a les mestresses de casa nord-americanes dels anys cinquanta, amb les seves obsessions i les seves neurosis. En canvi, observades en llibertat, les mares i les seves cries mostraven un ampli ventall de comportaments diversos en tot tipus de contextos socials”.
CAROLINA DEL OLMO, On és la meva tribu?
Una funcionària sueca, dedicada a investigar la creixent multitud de casos de gent que mor abandonada, completament aïllada, sense ningú, es pregunta al documental The swedish theory of love: "Per a què serveix tenir un milió al banc si no ets feliç? Però no és només no ser feliç, és la immensa i somnàmbula tristesa que inunda una civilització ruïnosa, l'existència dins la qual s'esmuny en mig de l'epifania d'una muntanya de deixalles.»
«Ho heu sentit? És el so del vostre món que s’esfondra" , diuen els zapatistes. La independència individual és l'ideal catastròfic d'un món perfectament organitzat i eficient, però fred com el gel.
«Al final de la independència no hi ha la felicitat. Al final de la independència hi ha el buit de la vida, la insignificància de la vida i un avorriment absolutament inimaginable».
ZYGMUNT BAUMAN, entrevista inclosa a The swedish theory of love.
Passing the Rainbow tracta els mètodes per subvertir les estrictes normes de gènere en la societat afganesa, tant pel que fa a l'actuació com a la realització cinematogràfica i a la vida quotidiana i política. La companyia teatral d'una noia a Kabul, una professora que també és actriu, una policia que treballa de directora de pel·lícules d'acció com a segona feina, una activista de l'organització RAWA que aprova la separació radical de l'Estat i la religió, i la Malek_a, que per poder treballar viu com un noi: totes elles són les protagonistes de Passing the Rainbow.
Sandra SchäferSampat Pal, una dona d'Uttar Pradesh, a l'Índia, és la líder d'una colla molt particular. Es tracta de les “Pink Saris” i el seu símbol de distinció és la vestimenta tradicional hindú, el sari, d'un cridaner color rosa que irromp com un crit en la multitud per denunciar i combatre que les dones siguin tractades com esclaves per una societat fortament masclista i classista.
Una pel·lícula porno manipulada ens mostra el cos absent de la dona, acaronant i copulant amb el buit.