La boca crida. Com una ombra, apunta en l'horitzó d'esdeveniments. S'infla, caçant la nit com una serp en la foscor. La laceració travessa estrelles, devorant el seu menjar. Dins del no-res, alguna cosa res un record de moviment. Més enllà, alguna cosa fora del negre es revela. En l'úter infinit, els membres es desplacen a la deriva, com les mosques en una teranyina gegant. Una mar infinita de carn pàl·lida. La renovació de la mort espera, mentre els cossos passen pel buit.

En els últims moments d'una vida, els sentits humans es confonen amb els del bosc circumdant. La mort és el fet de fluir dels sentits humans cap al món més enllà de la gàbia de la carn. La mort és l'últim sospir que s'uneix a l'interminable viatge de la brisa nocturna.

United Kingdom (Great Britain).

4 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1997 & Fenòmens interactius

https://lux.org.uk/work/remember-me

https://lux.org.uk/work/remember-me

Any: 1994

Fosqueja. Un caçador aguaita en la foscor, caminant cap a l'impenetrable. Els significats es troben en el corrent, a les muntanyes, les estrelles, o en la mort de les coses?