Al Barzaj és un poema sobre el món intermedi, entre el visible i l'invisible, el somni i la vigília.

Boujad constitueix una mirada personal i angoixada als temes de la separació, la independència i el retorn. La crònica del viatge que el director de la pel·lícula realitzà des de casa seva, a Chicago, a la seva ciutat natal, Boujad (Marroc), per visitar la seva família. La seva exploració de les relacions familiars és conscient i a voltes dolorosament honesta. Som testimonis dels moments més privats en companyia de la seva família. La pel·lícula de Belabbes explora de forma íntima els espais domèstics i els rituals religiosos de les relacions intrafamiliars, especialment quan contrasten amb la ruptura dels valors tradicionals que un dels seus membres ha portat a terme.

“Fill meu, no t'entristeixis, l'amor és el teu destí.”

Somnis i mort. El somni com un passatge entre móns paral·lels, un cap esborrador dels límits entre allò real i allò irreal, entre la vida i la mort. "Quan dorms, t'alliberes del pes del cos i els sentits es tanquen als oceans de l'existència. Altres sentits s'obren cap al món ocult com l'ull, l'oïda, l'olfacte, la boca, la mà, el peu i un altre cos. Es veu, se sent i es prenen mossos de menjar del món ocult, es parla, es camina, es recorren i arriben a regions llunyanes, ja que la distància no està emmascarada. És un cos més perfecte que aquest. En aquest cos es dóna amb freqüència l'habilitat de volar, caminar sobre l'aigua o entrar al foc sense cremar-se. No vagis a pensar que són paraules buides, és una realitat; el somni és el germà de la mort ". “Manifestaciones de la Belleza” Najmudin Kubra. SXII Persia.

Converses al bar La Poste amb l'escriptor tangerí Mohammed Chukri i el poeta novaiorquès Ira Cohen.

Whispers de Hakim Belabbes segueix la recerca obsessiva d'un home per la seva infantesa perduda, a través dels foscos carrerons i els solitaris cementiris de la ciutat natal marroquina del realitzador, Boujad.