Cançons d'esperança i cors trencats cantades pels seus protagonistes

Fa un parell d’anys – tot just després de l’ OVNI de La frontera com a centre –, i potser com a conseqüència del mateix, vam entrar en introspecció, i en aquell espai obert cap endins se’ns anaven repetint una i altra vegada les imatges d’ un film de Bela Tarr, El Cavall de Torí (1). En especial tres seqüències:

Un helicòpter militar circula pel cel com una vespa maligna. A la superfície, el caos després de l'atac. Una seqüència de plànols que se succeeixen a ritme accelerat –persones sagnant, cotxes en flames i soldats astorats–. Imprimeix sobre la imatge: From Beirut with Love, tan amarg i cínic que sols crea una sorprenent connotació: Beirut és París, o Madrid, o qualsevol altra metròpoli. El guió ja existeix: joves sense perspectives, bombardejos, drogues, armes, soldats. Ha arribat la postdata.

Boujad constitueix una mirada personal i angoixada als temes de la separació, la independència i el retorn. La crònica del viatge que el director de la pel·lícula realitzà des de casa seva, a Chicago, a la seva ciutat natal, Boujad (Marroc), per visitar la seva família. La seva exploració de les relacions familiars és conscient i a voltes dolorosament honesta. Som testimonis dels moments més privats en companyia de la seva família. La pel·lícula de Belabbes explora de forma íntima els espais domèstics i els rituals religiosos de les relacions intrafamiliars, especialment quan contrasten amb la ruptura dels valors tradicionals que un dels seus membres ha portat a terme.

Un curt que reflecteix la vida quotidiana d'una comunitat que viu en el cementiri de Manila. La pobresa rural combinada amb una capital terriblement superpoblada expliquen per què milers de famílies s'han vist forçades a ocupar els cementiris de la ciutat. La falta d'espai els ha obligat a construir les seves cases de lona i bambú no solament entre les tombes, sinó també en el mar. Per a molts dels quals viuen aquí el cementiri és a més de la seva llar també el seu lloc de treball. Aquesta pel·lícula mostra els seus problemes, activitats, sentit de comunitat, i esperances per al futur.