Consideracions sobre el paper de la imatge, la memòria, o el temps, ... al llarg del nostre passeig per la vida i la mort. Sons i veus de la infantesa, malsons incrustats per la televisió, celebracions de l' aquí i l'ara. "Ens podem preguntar si realment posseïm records de la nostra infància: pot ser que l'única cosa que tinguem siguin records relacionats amb la nostra infància. Els records d'infància no corresponen als nostres primers anys tal com eren, sinó a la nostra percepció de la infància en temps posteriors, quan es va estimular la memòria. En recordar, els records d'infància no sorgeixen, com se sol pensar, sinó que es formen en l'acte de recordar. Diversos elements i raons influeixen aquest procés de crear memòria i seleccionar records, sense donar molta importància a la veritat històrica." Freud. Aquest vídeo en deu parts filtra la infància a través de la història de la reproducció, utilitzant imatges des dels germans Lumiére fins al present, per a trobar el futur en el nostre passat. Aquí trobarem als fills d'imatges, com a imatges, els que caminessin sobre les nostres sepultures, hereus del dret d'enquadrar i crear les imatges que han donat forma a les seves vides, i els ajuden a recordar els que ja no estan aquí per a compartir-lo. Un vídeo en deu parts: In the Future (3 min), Jack (15 min), Last Thoughts (7 min), Portrait (4 min), Secret (2 min), In My Car (5 min), The Game (5.5 min), Scaling (5 min), Imitation of Life (21 min), Rain (3.5 min).
Muerte
53 Descripció arxivística resultats per al Muerte
Que tal si...La vida de Collen segons la seva pròpia veu ha estat miserable. El seu pare va abusar d'ella, va ser traïda i enganyada pel seu marit, separada dels seus fills. Collen ha sobreviscut sentint-se responsable de les seves decisions i somiant en un lloc més segur i acollidor. Tot apunta a un nou i calorós estiu de crisi. Collen es mostra trencada i sencera davant la càmera. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius
Un viatge pel paisatge sirià, amb entrevistes a tres dissidents que fa molt temps van anar de Síria a França. La cineasta presenta un retrat poètic dels seus amics, que han optat per exiliar-se. Abdallah comença un viatge pel paisatge sirià i s'instal·la prop del mar, reflexionant sobre l'impacte de la poesia en la vida quotidiana. Registre les històries de vida gairebé oblidades dels dissidents sirians, aprofundint cada vegada més en el seu món, el món de les persones que han triat viure en un país estranger, on han anat a un exili interior.
Hala Al-AbdallahFosqueja. Un caçador aguaita en la foscor, caminant cap a l'impenetrable. Els significats es troben en el corrent, a les muntanyes, les estrelles, o en la mort de les coses?
Scott Barley"Ésser fotografiat és l'única manera d'enganyar a la mort? Recordo la càmera que vàrem utilitzar quan vam cardar per primera vegada. Tu vas dir: així el nostre amor mai s'acabarà. Però ara ja no et veig mai solament, a la TV." OVNI 2000 Comunitat 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius
La cineasta interroga a la població del camp de refugiats de Bourj Barajneh, sobre el lloc en el qual desitjarien ser enterrats fent així un retrat sobre la simbologia de Palestina, i de l'imaginari de la població palestina dels camps de refugiats libanesos.
Mira SidawiUna visió despietadament realista encara que redemptora de les inevitables penes, les passions religioses i els molts moments de felicitat que marquen la vida quotidiana de Benares, la ciutat més sagrada de la Índia. Amb una fotografia transfiguradora, Forest of Bliss aconsegueix transmetre a l'espectador, sense narrador, subtítols o diàlegs, una sensació totalment autèntica però molt magnificada i concentrada de participació en les experiències que contempla la pel·lícula.
Robert GardnerUna de les cintes del seu diari de cinc anys, un relat catàrtic i devastador, delicat i meditatiu, que ofereix un autoretrat extraordinàriament franc i revelador d'una artista i una dona que lluita per comprendre els desitjos i les ombres fosques que van definir el seu món.
Anne Charlotte RobertsonEsbojarrada diatriba contra els abusos del capital i el llenguatge, presència del cos cosa.
Marcello Mercado“Fill meu, no t'entristeixis, l'amor és el teu destí.”
Toni Serra Abu Ali