Que tal si...La vida de Collen segons la seva pròpia veu ha estat miserable. El seu pare va abusar d'ella, va ser traïda i enganyada pel seu marit, separada dels seus fills. Collen ha sobreviscut sentint-se responsable de les seves decisions i somiant en un lloc més segur i acollidor. Tot apunta a un nou i calorós estiu de crisi. Collen es mostra trencada i sencera davant la càmera. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

Consideracions sobre el paper de la imatge, la memòria, o el temps, ... al llarg del nostre passeig per la vida i la mort. Sons i veus de la infantesa, malsons incrustats per la televisió, celebracions de l' aquí i l'ara. "Ens podem preguntar si realment posseïm records de la nostra infància: pot ser que l'única cosa que tinguem siguin records relacionats amb la nostra infància. Els records d'infància no corresponen als nostres primers anys tal com eren, sinó a la nostra percepció de la infància en temps posteriors, quan es va estimular la memòria. En recordar, els records d'infància no sorgeixen, com se sol pensar, sinó que es formen en l'acte de recordar. Diversos elements i raons influeixen aquest procés de crear memòria i seleccionar records, sense donar molta importància a la veritat històrica." Freud. Aquest vídeo en deu parts filtra la infància a través de la història de la reproducció, utilitzant imatges des dels germans Lumiére fins al present, per a trobar el futur en el nostre passat. Aquí trobarem als fills d'imatges, com a imatges, els que caminessin sobre les nostres sepultures, hereus del dret d'enquadrar i crear les imatges que han donat forma a les seves vides, i els ajuden a recordar els que ja no estan aquí per a compartir-lo. Un vídeo en deu parts: In the Future (3 min), Jack (15 min), Last Thoughts (7 min), Portrait (4 min), Secret (2 min), In My Car (5 min), The Game (5.5 min), Scaling (5 min), Imitation of Life (21 min), Rain (3.5 min).

La pel·lícula està basada en el culte de les ànimes del purgatori, a Nàpols. Es diu que els morts són abandonats, sense nom. Diuen que criden en somnis, però de vegades apareixen al mig de la multitud - algú que t'està mirant. Aquests morts demanen un reconeixement, llavors s'adopta un crani, un dels milers de restes humanes del soterrani de la ciutat. D'aquest culte, practicat fins fa pocs anys, queden les empremtes, els costums, les creences.

Somnis i mort. El somni com un passatge entre móns paral·lels, un cap esborrador dels límits entre allò real i allò irreal, entre la vida i la mort. "Quan dorms, t'alliberes del pes del cos i els sentits es tanquen als oceans de l'existència. Altres sentits s'obren cap al món ocult com l'ull, l'oïda, l'olfacte, la boca, la mà, el peu i un altre cos. Es veu, se sent i es prenen mossos de menjar del món ocult, es parla, es camina, es recorren i arriben a regions llunyanes, ja que la distància no està emmascarada. És un cos més perfecte que aquest. En aquest cos es dóna amb freqüència l'habilitat de volar, caminar sobre l'aigua o entrar al foc sense cremar-se. No vagis a pensar que són paraules buides, és una realitat; el somni és el germà de la mort ". “Manifestaciones de la Belleza” Najmudin Kubra. SXII Persia.

Consideracions sobre la mort.

La violència de la religió revelada des de l'inconscient de l'escriptura. Textos de Derek Jarman, Bertrand Russell, Sun Tzu.