El destí té l'amplada d'una mà i quatre dits, és l'amplada d'una tomba.

El sacrifici. Les ensenyances de la mort, els seus espais oberts.

Una visió despietadament realista encara que redemptora de les inevitables penes, les passions religioses i els molts moments de felicitat que marquen la vida quotidiana de Benares, la ciutat més sagrada de la Índia. Amb una fotografia transfiguradora, Forest of Bliss aconsegueix transmetre a l'espectador, sense narrador, subtítols o diàlegs, una sensació totalment autèntica però molt magnificada i concentrada de participació en les experiències que contempla la pel·lícula.

La cineasta interroga a la població del camp de refugiats de Bourj Barajneh, sobre el lloc en el qual desitjarien ser enterrats fent així un retrat sobre la simbologia de Palestina, i de l'imaginari de la població palestina dels camps de refugiats libanesos.

Fosqueja. Un caçador aguaita en la foscor, caminant cap a l'impenetrable. Els significats es troben en el corrent, a les muntanyes, les estrelles, o en la mort de les coses?