La boca crida. Com una ombra, apunta en l'horitzó d'esdeveniments. S'infla, caçant la nit com una serp en la foscor. La laceració travessa estrelles, devorant el seu menjar. Dins del no-res, alguna cosa res un record de moviment. Més enllà, alguna cosa fora del negre es revela. En l'úter infinit, els membres es desplacen a la deriva, com les mosques en una teranyina gegant. Una mar infinita de carn pàl·lida. La renovació de la mort espera, mentre els cossos passen pel buit.

Un diàleg íntim amb Soha Bechara, excombatent de la Resistència Nacional libanesa, en el seu dormitori de París. L'entrevista va ser gravada durant l'últim any de l'ocupació israeliana, un any després del seu alliberament del centre de tortura i interrogatoris del-Khiam (sud de Líban), on havia romàs detinguda durant 10 anys, sis d'ells en règim d'aïllament. Revisant les nocions de resistència, supervivència i voluntat, la imatge sobreexposada de la supervivent parla en veu baixa i directament a la cambra; no parla de la tortura, sinó de la separació i la pèrdua; del que es deixa enrere i del que roman.

Alba té dotze anys i desitja descobrir allò desconegut, misteriós i fascinant de la mort. Amb el seu millor amic Samuel entren a cases abandonades, recorren pobles destruïts i s’endinsen a l’interior d’unes muntanyes que amaguen un altre món paral·lel. Un viatge que parteix de la innocència per descobrir el misteri de la lluita entre la vida i la mort.

El tòpic defineix Suècia com un model de societat perfecte amb una altíssima qualitat de vida. Però realment és un país feliç? És possible que la població més autònoma i independent del món estigui insatisfeta? Sense la necessitat de demanar ajuda ni favors, el contacte humà queda reduït a la mínima expressió. Cada cop hi ha més mares solteres que tenen fills amb inseminació artificial. El nombre de gent que mor en solitud augmenta any rere any. Val la pena assumir l’aïllament i la soledat per tenir una vida autònoma i independent? L’iconoclasta director Erik Gandini explora l’estil de vida suec amb sentit de l’humor, reflexionant sobre com una vida segura i fàcil pot convertir-se en una existència buida i solitària.

Hi ha una mica d'inclinació a la identitat i existeix el temor que algun dia s'acabi la identitat i que aquest sigui el final. Penses que estàs viu només quan la Consciència està funcionant, però no estàs viu sols en l'estat cognitiu.