Al Barzaj és un poema sobre el món intermedi, entre el visible i l'invisible, el somni i la vigília.
Toni Serra Abu AliMuerte
53 Descripció arxivística resultats per al Muerte
Al voltant de la foscor
Taller amb Scott Barley
Convidem al director de cinema amb una activitat doble: dos dies de taller i la projecció del seu premiat llargmetratge Sleep Has Her House (2017).
Cineasta britànic de Gal·les. Associat als moviments remodernista i slow cinema . Des de 2015 ha filmat exclusivament amb un iPhone. L'antropocè, la natura, la fenomenologia i el misticisme configuren la matèria del seu treball.
En aquest taller, Barley ens presenta fragments dels seus treballs i recorre les seves referències fonamentals. Reflexiona sobre la seva particular manera de treballar mentre ens endinsem en la nit i la foscor com a base de la visió.
Taller gratuït amb inscripció previa
https://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/ovni-2019-al-voltant-de-la-foscor/232010
https://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/ovni-2019-al-voltant-de-la-foscor/232010
Els pobles de les gorges del Pankisi (Geòrgia) creuen que tots els assumptes importants de les seves vides i morts han de solucionar-se a través de la mediació d'una autoritat elegida. Altzaney és una dona que s'immisceix en les vides alienes i assumeix la responsabilitat que comporta. Mediadora entre les parts enfrontades i entre ambdós mons. És l'única dona a qui se li confia la cura dels morts. Què és el que li confereix autoritat i distinció en un context totalment patriarcal? I quin preu ha de pagar per això? Altzaney ens aproxima a una comunitat única d'aquesta regió georgiana.
Vano ArsenishviliEls Arxius de l'Observatori tenen un caràcter intencional i temàtic: facilitar una crítica de la cultura i la societat contemporànies utilitzant diferents estratègies entre d'altres, vídeo art, documental independent, arqueologia dels mass mèdia- Els Arxius recullen tota una constel·lació de treballs dispars, el seu denominador comú és la lliure expressió i reflexió sobre les pors i els plaers individuals i col·lectius; construint en conjunt una visió de múltiples facetes, milers de petits ulls, que aprofundeixen i exploren el nostre món, o anuncien d'altres possibles- Un discurs on els principals valors del qual són la heterogeneïtat, la contradicció, i la subjectivitat des del qual es realitza- Per si sol un revulsiu a la clonació i repetició dels mass mèdia corporatius- Al llarg de les diferents edicions el caràcter temàtic de la convocatòria ha fet de les successives edicions una lectura, un particular registre dels somnis i malsons de la nostra època- Així hem pogut observar com l'espectre de preocupacions s'anava concentrant progressivament, partint d'un ventall molt ampli als primers OVNI 1993-96 (explorar i ampliar els límits del llenguatge vídeo, recuperant la llibertat formal y temàtica dels inicis), fins a concentrar-se en temes cada cop més específics: Identitat versus media (1997-1998), Comunitat (2000), Globalització (2002), Post 11 Setembre (2003), Resistencies (2005), El Somni Colonial Zones Autonomes (2006), Exodus, El Marges de l'Imperi (2008), Rizomas (2009), Des_Realidad (2011), Oblit (2012), In Limbo (2014), Arxius de l'Observatori (2015), La Fontera com a Centre- Zones de Ser i de no Ser- Migra i Colonialitat (2016), Camí de retorn ( 2018), Finlas d'hivern (2020)-
Un curt que reflecteix la vida quotidiana d'una comunitat que viu en el cementiri de Manila. La pobresa rural combinada amb una capital terriblement superpoblada expliquen per què milers de famílies s'han vist forçades a ocupar els cementiris de la ciutat. La falta d'espai els ha obligat a construir les seves cases de lona i bambú no solament entre les tombes, sinó també en el mar. Per a molts dels quals viuen aquí el cementiri és a més de la seva llar també el seu lloc de treball. Aquesta pel·lícula mostra els seus problemes, activitats, sentit de comunitat, i esperances per al futur.
Zena MertonBoujad constitueix una mirada personal i angoixada als temes de la separació, la independència i el retorn. La crònica del viatge que el director de la pel·lícula realitzà des de casa seva, a Chicago, a la seva ciutat natal, Boujad (Marroc), per visitar la seva família. La seva exploració de les relacions familiars és conscient i a voltes dolorosament honesta. Som testimonis dels moments més privats en companyia de la seva família. La pel·lícula de Belabbes explora de forma íntima els espais domèstics i els rituals religiosos de les relacions intrafamiliars, especialment quan contrasten amb la ruptura dels valors tradicionals que un dels seus membres ha portat a terme.
Hakim BelabbesUn helicòpter militar circula pel cel com una vespa maligna. A la superfície, el caos després de l'atac. Una seqüència de plànols que se succeeixen a ritme accelerat –persones sagnant, cotxes en flames i soldats astorats–. Imprimeix sobre la imatge: From Beirut with Love, tan amarg i cínic que sols crea una sorprenent connotació: Beirut és París, o Madrid, o qualsevol altra metròpoli. El guió ja existeix: joves sense perspectives, bombardejos, drogues, armes, soldats. Ha arribat la postdata.
Waël NoureddineFa un parell d’anys – tot just després de l’ OVNI de La frontera com a centre –, i potser com a conseqüència del mateix, vam entrar en introspecció, i en aquell espai obert cap endins se’ns anaven repetint una i altra vegada les imatges d’ un film de Bela Tarr, El Cavall de Torí (1). En especial tres seqüències:
Coplas de Pie y Espíritu Quebrado
Any: 1994
Santiago AyánImatge del mar i gravacions d'àudio d'una conversa en la qual un vaixell de refugiats que està enfonsant-se demana ajuda a la policia costanera i rep com a resposta un laberint burocràtic, fins al silenci final.
Fabrizio Gatti