An Injury to One ofereix una mirada a l'auge i caiguda del poble de Butte, Montana, a principis del segle XX. Concretament, relata la misteriosa mort del sindicalista de la I.W.W. Frank Little. La història de Butte està lligada a la companyia minera Anaconda que, en l'apogeu de la Primera Guerra Mundial, va arribar a extreure de les mines el 10% de la producció mundial de coure. L'especulació amb la guerra i la interferència absoluta de la companyia en la seguretat dels seus empleats (la taxa de mortalitat en les mines era més alta que en les trinxeres d'Europa) van desencadenar l'arribada de Frank Little. “L'Agitador” va trobar un suport aclaparador per a les seves idees en els desesperats i angoixats miners, entre les quals destacaven l'abolició del sistema de salaris i la creació d'una confederació socialista.

Vídeo de 1967 del Simposi a Londres sobre la Dialèctica de l'Alliberament i la Desmitificació de la Violència, organitzat per R. D. Laing i amb Allen Ginsberg, Paul Sweezey, Paul Goodman, Herbert Marcuse, Stokely Carmichael, Malcolm X. Un registre important de la política i personalitats d'esquerra durant els turbulents anys seixanta.

1 de juliol de 1997. Un home gran arriba a Itàlia en un vol de París. Immediatament les forces especials dels Carabinieri l'arresten. Antonio Negri havia tornat al seu país natal voluntàriament desprès de 15 anys a l'exili. El diari Liberation l'anomena “la tornada del diable”. Al llarg dels anys, pocs intel·lectuals han provocat tanta admiració i odi, o tantes lloances i atacs, com Antonio Negri. El seu llibre Imperi, escrit amb Michael Hardt, fou un èxit de vendes internacional. Una anàlisi de la nova economia global, fou aclamat amb un nou i audaç manifest pel segle XXI, i immediatament convertí a Negri en dels principals portantveus internacionals del moviment antiglobalització.

Diversos documentals d'intervenció, que informen i contesten a una situació límit: L' expoliació "legal' d'un país.

L'esclavitud contemporània és una realitat impactant: a Brasil, les autoritats reconeixen que almenys 25.000 treballadors rurals entren al cicle de l'esclavitud cada any. Homes a la recerca de treball són duts a ranxos aïllats, només per a descobrir que han estat enganyats en un sistema de servitud per deute. Tractats pitjor que animals, aquests homes són forçats a labors extenuants, a viure en barraques abarrotades de gent sense aigua potable. Sense sortida, viuen amb l'esperança de poder algun dia pagar la seva llibertat.

Al Brasil, un projecte de creació d'una televisió experimental que ofereix als joves de l'associació cultural Bagunçaço de Salvador de Bahia, la possibilitat d'inventar el seu propi canal de comunicació amb suports tecnològics comuns i la màxima llibertat de creació de continguts.

En 2001 el enfrentamiento entre el Estado y los movimientos sociales dejó ver la verdadera naturaleza del poder. La represión policial fue la respuesta a la más protesta más multitudinaria que se había vivido hasta el momento. Trescientos mil manifestantes vieron de frente el lado más violento de la democracia. A partir de imágenes de estos acontecimientos, tomadas de las más diversas fuentes, se reflexiona de manera general sobre la democracia, el poder y sus símbolos, el papel de los medios de comunicación, la violencia..., al tiempo que se plantea una reflexión sobre el lenguaje cinematográfico y sus posibilidades.

El govern de Bengala Occidental (Índia) del partit Left Front va proposar adquirir mil acres de terra per conrear per muntar un centre químic a Nandigram. Els habitants de tot Nandigram es van sublevar contra aquesta decisió. El govern va decidir acabar amb la rebel·lió popular per la força, que va comportar la matança del 14 de març de 2007. Al final, el govern va decidir renunciar a la seva decisió d'adquirir terra a Nandigram.

L'organització MOVE va fer la seva primera aparició a Filadèlfia (EUA) a principis dels anys 70. El documental repassa els esdeveniments més significatius durant les dècades dels 70 i els 80, quan els MOVE van ser objecte d'una brutal repressió que va aconseguir assassinar i empresonar la majoria dels seus membres. Vuit d'ells continuen avui dia a la presó. “El treball de MOVE és la revolució. MOVE treballa per a frenar la contaminació industrial de l'aire, de l'aigua i de la terra, per a eradicar l'esclavitud de qualsevol tipus de vida, les persones, els animals... La revolució comença en el propi individu. Comença quan una persona es compromet a fer el correcte. No pots fer de qualsevol un revolucionari obligant-te a cantar eslògans o a portar armes. La revolució no es pot imposar sobre els altres, ha de despertar dintre de cada un. Algú pot parlar de revolució, però si segueix adorant els diners o prenent drogues o agredint els seus companys, és evident que no s'ha compromès a fer el correcte. La revolució no és una filosofia, és una activitat”.

Testimonis paral·lels de Youssoupha, un artista de rap, i de Thomas. Evocació del rap com a objecte de censura, sovint criminalitzat pels successius governs, i com a arma de lluita política, molt allunyada dels clixés del rap comercial.