An Injury to One ofereix una mirada a l'auge i caiguda del poble de Butte, Montana, a principis del segle XX. Concretament, relata la misteriosa mort del sindicalista de la I.W.W. Frank Little. La història de Butte està lligada a la companyia minera Anaconda que, en l'apogeu de la Primera Guerra Mundial, va arribar a extreure de les mines el 10% de la producció mundial de coure. L'especulació amb la guerra i la interferència absoluta de la companyia en la seguretat dels seus empleats (la taxa de mortalitat en les mines era més alta que en les trinxeres d'Europa) van desencadenar l'arribada de Frank Little. “L'Agitador” va trobar un suport aclaparador per a les seves idees en els desesperats i angoixats miners, entre les quals destacaven l'abolició del sistema de salaris i la creació d'una confederació socialista.

L'organització MOVE va fer la seva primera aparició a Filadèlfia (EUA) a principis dels anys 70. El documental repassa els esdeveniments més significatius durant les dècades dels 70 i els 80, quan els MOVE van ser objecte d'una brutal repressió que va aconseguir assassinar i empresonar la majoria dels seus membres. Vuit d'ells continuen avui dia a la presó. “El treball de MOVE és la revolució. MOVE treballa per a frenar la contaminació industrial de l'aire, de l'aigua i de la terra, per a eradicar l'esclavitud de qualsevol tipus de vida, les persones, els animals... La revolució comença en el propi individu. Comença quan una persona es compromet a fer el correcte. No pots fer de qualsevol un revolucionari obligant-te a cantar eslògans o a portar armes. La revolució no es pot imposar sobre els altres, ha de despertar dintre de cada un. Algú pot parlar de revolució, però si segueix adorant els diners o prenent drogues o agredint els seus companys, és evident que no s'ha compromès a fer el correcte. La revolució no és una filosofia, és una activitat”.

En un petit poble de Louisiana, sis famílies estan lluitant per la vida dels seus fills. Dos forques apareixen com a advertiment als estudiants negres, baralles al sortir de classes, un home blanc que treu una escopeta, algú que crema la major part de l'escola, el Fiscal del Districte que posa sis estudiants en judici per intent d'assassinat... i la tranquil·la ciutat de Jena es converteix en el lloc de la demostració més gran de drets civils des de la dècada de 1960. The Jena 6 és un exemple de com funciona la justícia racial a Amèrica.

Es pot matar un revolucionari, però no es pot matar la revolució.” Fred Hampton. El 1969, a l'edat de 21 anys, Fred Hampton va estar a punt de forjar una aliança multiracial a Chicago entre diverses bandes juvenils. Imagina 30.000 joves preparats per a activar les seves armes cap al veritable enemic i sota l'adreça dels Black Panthers. Hampton va ser assassinat per la policia de Chicago quan dormia al costat de la seva núvia embarassada.

Rodada al llarg dels tres anys més rellevants en la història moderna de Nepal, The Sari Soldiers és l'extraordinària història de sis dones i el seu esforç per donar-li forma al futur del seu país enmig d'una feroç guerra entre maoistes insurgents i el debilitat govern de la monarquia nepalesa. Devi és testimoni de la tortura i assassinat de la seva neboda a les mans de l'Exèrcit Real de Nepal i, superant les seves pors, fa públics els detalls de l'atroç fet. Com resposta a això, l'exèrcit segresta a la seva filla adolescent, donant inici a una lluita de tres anys per conèixer la destinació de la jove i veure que es faci justícia. "The Sari Soldiers" segueix els passos de Devi i d'altres cinc dones: la comandant maoista Kranti; Rajani, una oficial de l'Exèrcit Real de Nepal; Krishna, una monàrquica d'una comunitat rural que lidera una rebel·lió contra els maoistes; Mandira, una advocada centrada en la lluita pels drets humans; i Ram Kumari, una estudianta i activista que organitza protestes darrere de l'establiment d'un govern democràtic.

“Hola. Llegiré una declaració d'estat de guerra. En els pròxims 14 dies atacarem un símbol de la justícia nord-americana.”, Benardine Dohrn, antiga integrant de l'underground. Amb aquestes paraules pronunciades fa trenta anys, un grup de joves radicals americans van declarar la seva intenció de derrocar el govern dels Estats Units. Impulsats per la seva indignació davant de la Guerra de Vietnam i el racisme a Amèrica, als setanta van passar a la clandestinitat i van posar bombes per tot el país en objectius que ells consideraven símbols de la “violència real” que el govern nord-americà i el poder capitalista exercien arreu del món. A través d'accions que incloïen des de batalles campals amb la policia als carrers de Chicago fins a la col·locació de bombes al Capitoli i treure de la presó Timothy Leary, aquesta xarxa altament organitzada va intentar instigar una revolució nacional, alhora que va aconseguir evadir una de les majors recerques de la història de l'FBI.