Traek i Nordin ens relaten conjuntament la història i la lluita de la seva organització. Rememoració, amb una mica de perspectiva i de ressentiment, en aquests dies de campanya electoral, de les mentides i els fracassos constants del govern d'aquests darrers trenta anys.

Documental que recull les reflexions de John Beger, Bernardo Atxaga, Gianni Celati, Joaquín Jordá i Abdel Aziz sobre com trencar el laberint de mentides que avui ens atrapa. Aquests i altres creadors que van estar entre els ports de Livorno, Bilbao, Nàpols i Barcelona van teixint els fils d' Ariadnna necessaris per sortir del laberint del món.

Testimonis paral·lels de Youssoupha, un artista de rap, i de Thomas. Evocació del rap com a objecte de censura, sovint criminalitzat pels successius governs, i com a arma de lluita política, molt allunyada dels clixés del rap comercial.    

L'organització MOVE va fer la seva primera aparició a Filadèlfia (EUA) a principis dels anys 70. El documental repassa els esdeveniments més significatius durant les dècades dels 70 i els 80, quan els MOVE van ser objecte d'una brutal repressió que va aconseguir assassinar i empresonar la majoria dels seus membres. Vuit d'ells continuen avui dia a la presó. “El treball de MOVE és la revolució. MOVE treballa per a frenar la contaminació industrial de l'aire, de l'aigua i de la terra, per a eradicar l'esclavitud de qualsevol tipus de vida, les persones, els animals... La revolució comença en el propi individu. Comença quan una persona es compromet a fer el correcte. No pots fer de qualsevol un revolucionari obligant-te a cantar eslògans o a portar armes. La revolució no es pot imposar sobre els altres, ha de despertar dintre de cada un. Algú pot parlar de revolució, però si segueix adorant els diners o prenent drogues o agredint els seus companys, és evident que no s'ha compromès a fer el correcte. La revolució no és una filosofia, és una activitat”.

El govern de Bengala Occidental (Índia) del partit Left Front va proposar adquirir mil acres de terra per conrear per muntar un centre químic a Nandigram. Els habitants de tot Nandigram es van sublevar contra aquesta decisió. El govern va decidir acabar amb la rebel·lió popular per la força, que va comportar la matança del 14 de març de 2007. Al final, el govern va decidir renunciar a la seva decisió d'adquirir terra a Nandigram.

En 2001 el enfrentamiento entre el Estado y los movimientos sociales dejó ver la verdadera naturaleza del poder. La represión policial fue la respuesta a la más protesta más multitudinaria que se había vivido hasta el momento. Trescientos mil manifestantes vieron de frente el lado más violento de la democracia. A partir de imágenes de estos acontecimientos, tomadas de las más diversas fuentes, se reflexiona de manera general sobre la democracia, el poder y sus símbolos, el papel de los medios de comunicación, la violencia..., al tiempo que se plantea una reflexión sobre el lenguaje cinematográfico y sus posibilidades.

Al Brasil, un projecte de creació d'una televisió experimental que ofereix als joves de l'associació cultural Bagunçaço de Salvador de Bahia, la possibilitat d'inventar el seu propi canal de comunicació amb suports tecnològics comuns i la màxima llibertat de creació de continguts.

L'esclavitud contemporània és una realitat impactant: a Brasil, les autoritats reconeixen que almenys 25.000 treballadors rurals entren al cicle de l'esclavitud cada any. Homes a la recerca de treball són duts a ranxos aïllats, només per a descobrir que han estat enganyats en un sistema de servitud per deute. Tractats pitjor que animals, aquests homes són forçats a labors extenuants, a viure en barraques abarrotades de gent sense aigua potable. Sense sortida, viuen amb l'esperança de poder algun dia pagar la seva llibertat.

Diversos documentals d'intervenció, que informen i contesten a una situació límit: L' expoliació "legal' d'un país.