Janata Bennuna és marroquí, Hanan Al Shaykh libanesa i Nawal Al Saadawi egípcia. Les tres són escriptores en llengua àrab, intel·lectuals compromeses que mostren a través dels seus llibres la complexa realitat social del món àrab. Les tres tenen en comú que pertanyen a un mateixa generació marcada pel panarabisme. Van estudiar oposant-se a la seva família, però finalment van comptar amb el seu suport. Utilitzant la literatura com a arma, denuncien i descriuen situacions amb què no estan d'acord.

L'Agdal ancestral, un sistema de control comunitari dels recursos ramaders dels Berebers de l'Alt Altes marroquí ens permetrà accedir als secrets del tàndem Home-Natura a l'Alt Atles Marroquí, que suscita una gran quantitat de llegendes combinant el sagrat amb l'art de la convivència i la diversitat biològica.

Al Barzaj és un poema sobre el món intermedi, entre el visible i l'invisible, el somni i la vigília.

El 3 d'abril de 2004, poc després de l'11-M, un pis explotava a Leganés amb els presumptes autors materials de l'atemptat dins. Suposadament havien actuat en nom de l'Islam. Cinc d'ells, gairebé tots molt joves, eren de Tetuan (nord del Marroc), la mateixa ciutat d'origen de Zouhair El-Hairan (protagonista d'aquest documental). És per això que torna allí, sorprès per aquesta vinculació dels atacs amb la seva ciutat i religió. A partir de converses espontànies amb diferents personatges de la ciutat, Al-Hamama aporta noves perspectives sobre la relació entre les explosions i l'Islam.

L'autor viatja amb un grup de dones joves d'origen marroquí a visitar les seves famílies. Un relat de migració, retrobades i pèrdues.

Entre 1923 i 1927 l'exèrcit espanyol va utilitzar de forma massiva gas mostassa contra la població civil durant la guerra del Rif. Espanya es va convertir en una de les primeres potències a utilitzar aquests mètodes d'extermini. I va aconseguir que el seu crim romangués en un convenient oblit. Vuitanta anys després, un jove rifeny, resident a Madrid, inicia una carrera contra rellotge per a salvaguardar la memòria dels últims testimonis d'aquella guerra. El Govern espanyol mai ha admès tals crims. I les víctimes, molt ancianes, amenacen amb morir sense haver explicat què va ocórrer durant aquells anys d'asfíxia i mort.

Ambientat en un present imaginari en el qual un pont recorre l'estret de Gibraltar, Atlantropa barreja realitat i ficció relacionant el pont amb notícies actuals, i la visió d'un arquitecte modernista de construir una presa al Estret per crear un nou continent. Concebut originàriament com un símbol d'unitat entre Àfrica i Europa, després de la seva clausura el pont és adquirit per les forces de la UE i adquireix un significat completament diferent. Citat per primera vegada en ciència-ficció per Arthur C. Clarke, les Nacions Unides han contemplat recentment el pont de Gibraltar com una possibilitat real.