Stefan Zweig va dir: " únicament allò individual introdueix la independència al món i només per a ell..."

Un home absent. Una dona que rep les seves cartes. Ella ens les llegeix, però resta invisible. Qui li envia les cartes descriu el seu viatge. Finalment, deixa d'escriure. Però, és aquesta la fi del viatge? Potser només sigui l'escenari d'una pel·lícula imaginada.

De la sèrie Fes. Ciutat Interior. Silencis i oliveres al vent, contemplacions, laberints i somnis. Abdelfettah Seffar, un artesà que durant molts anys visqué a Londres i va decidir tornar, ens parla de la seva visió de Fes, una ciutat velada, i reflexiona sobre occident i els seus conflictes.  

El port de Tànger és el lloc de trànsit per on passen a diari una gran quantitat de viatgers i de mercaderies en grans camions cap a tota Europa. Per això al port hi viuen multitud de nens i adults esperant la seva oportunitat per amagar-se als baixos d'un camió i aconseguir creuar la frontera Shengen. La majoria tenen casa i família; no són “sensesostre”. Els tangerins passen un temps i tornen a casa a recuperar forces fins al proper intent. Els que vénen de lluny opten per instal·lar-se entre els contenidors o en algú racó més o menys amagat del port. L'Abdelghani és un d'aquests nens menors d'edat que han decidit deixar la seva família al sud del Marroc per intentar creuar a Espanya.

" Un comentari sobre el costat silenciós que envolta l'acte de la guerra, el film il·lustra la meva sensibilitat als petits detalls que passen desapercebuts en la guerra".