Entre les parets dels seus apartaments a l'antiga Medina de Casablanca, una comunitat de dones marroquines cuinen, netegen, tenen cura de les seves famílies i s'ajuden mútuament. Atrafegades, amb les mans dins el sabó mentre netegen la roba, fent les feines de casa i també anant al mercat i a l'hammam, entre rialles i llàgrimes – "Som mestresses de casa, res més... El nostre esport? Netejar la casa!"–, aquestes dones valentes, orgulloses del seu paper, parlen de manera lúcida i sense compadir-se de les seves vides. Mostren una vitalitat, una curiositat per la vida i una solidaritat sorprenents. Potser aquestes mestresses orgulloses de les seves cases no saben llegir, però saben exactament què podria millorar les seves vides: la igualtat de drets entre homes i dones, i un futur millor per als seus fills perquè no hagin d'emigrar amb l'objectiu de mantenir les seves famílies. Les vides quotidianes d'aquestes heroïnes ("batalett") irradien esperança i en elles es percep la possibilitat del canvi.

“Fill meu, no t'entristeixis, l'amor és el teu destí.”

Aquest vídeo es realitza a partir d'imatges televisives gravades entre 2001 i 2004. Una gran part d'aquests enregistraments provenen d'un taller en el què es convidava els participants a gravar zapping televisiu amb accés a totes les cadenes del món. Un ha dit del profeta Muhammad, que serveix de fil conductor: "La primera mirada vers una dona és per a tu, la segona és per al diable i la tercera és un crim".Les mirades es desplacen cap a la imatge televisiva i ens demostren com la repetició i la pobresa dels fragments d'actualitat ens col·loquen al paper d'un voyeur. Així doncs, la televisió crea una situació d'ambigüitat i, insidiosament, ens fa gaudir d'una manera quasi eròtica amb aquestes imatges catastròfiques però curiosament belles.

... 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius