Panorama de vídeo marroquí.  

Documental gravat a Andalusia, tracta de la immigració clandestina dels marroquins a Espanya. La clarividència política no és la sola virtut d'aquesta pel·lícula que narra també de manera digna i esglaiadora la impotència i la vergonya d'aquests homes incapaços de tornar entre els seus desvetllant el fracàs dels seus somnis. "Quand les hommes pleurent..." és quan s'adonen de l'atzucac en el qual es troba. Aquest moment de sofriment insostenible, fora de limiti. El final de tot. Fora mida. Com un crit llançat al buit de la consciència que cau en el silenci difús i tou d'un sistema massa bé organitzat i resolt a comprar la seva força i el seu silenci. Un crit dintre del silenci absolut. Una situació limiti a partir de la qual li impossible anar-se i al mateix temps li és impossible quedar-se.

Converses al bar La Poste amb l'escriptor tangerí Mohammed Chukri i el poeta novaiorquès Ira Cohen.

El Marroc els ha oblidat. L'any 1972 milers de famílies vietnamites-marroquines van arribar a la base militar de Rabat-Sale: marroquins amb les seves dones i fills vietnamites. Qui ha sentit parlar d'ells? Qui se'n recorda, avui, d'ells?.

La nit. Travessar en cotxe una ciutat mediterrània. La seva llar invisible i fugissera, absorbida per la visió del paisatge urbà. Al mateix temps, una veu masculina ens relata un passeig nocturn i solitari, sense objecte clar, fet per deixar passar el temps abans de la partença final. La partida d'un home en trànsit o un futur exiliat.