Una necessitat, la d'anar al retrobament d'una part de mi mateix i renovar un llaç cultural. Això és el que em va portar al Marroc, a un poble bereber, per a barrejar-me amb una família i entrar en el cercle íntim de les dones.

"Les mans del mag són més ràpides que els ulls dels espectadors.” Abdelouahid El Hamri, aka Sinbad of the Straits. En el cas de Sinbad, sens dubte, les sorpreses de la prestidigitació són de vegades més mundanes que màgiques. En aquesta mostra íntima dels trucs de Sinbad, en un escenari que és una cortina negra al Pati de la casa del Senyor El Hamri a Tanger, es pot veure com Sinbad fa sorgir pilotes de ping-pong i coloms blancs, s'empassa ganivets, i intenta reproduir els seu difícil truc “El Somni del Gall”.

" Un comentari sobre el costat silenciós que envolta l'acte de la guerra, el film il·lustra la meva sensibilitat als petits detalls que passen desapercebuts en la guerra".

El port de Tànger és el lloc de trànsit per on passen a diari una gran quantitat de viatgers i de mercaderies en grans camions cap a tota Europa. Per això al port hi viuen multitud de nens i adults esperant la seva oportunitat per amagar-se als baixos d'un camió i aconseguir creuar la frontera Shengen. La majoria tenen casa i família; no són “sensesostre”. Els tangerins passen un temps i tornen a casa a recuperar forces fins al proper intent. Els que vénen de lluny opten per instal·lar-se entre els contenidors o en algú racó més o menys amagat del port. L'Abdelghani és un d'aquests nens menors d'edat que han decidit deixar la seva família al sud del Marroc per intentar creuar a Espanya.

De la sèrie Fes. Ciutat Interior. Silencis i oliveres al vent, contemplacions, laberints i somnis. Abdelfettah Seffar, un artesà que durant molts anys visqué a Londres i va decidir tornar, ens parla de la seva visió de Fes, una ciutat velada, i reflexiona sobre occident i els seus conflictes.  

Un home absent. Una dona que rep les seves cartes. Ella ens les llegeix, però resta invisible. Qui li envia les cartes descriu el seu viatge. Finalment, deixa d'escriure. Però, és aquesta la fi del viatge? Potser només sigui l'escenari d'una pel·lícula imaginada.

Stefan Zweig va dir: " únicament allò individual introdueix la independència al món i només per a ell..."