(...) Sense cap pudor, el 28 de febrer, en plena emergència per Coronavirus –en 5 dies s'havia arribat als 110 infectats oficials a la zona, ja fora de control–, la patronal industrial italiana, Confindustria, va iniciar una campanya en xarxes amb l'etiqueta #YesWeWork. "Hem de abaixar el to, fer entendre a l'opinió pública que la situació s'està normalitzant, que la gent pot tornar a viure com abans", va dir el president de Confindustria Llombardia, Marco Bonometti, als mitjans. El missatge del vídeo promocional per als socis internacionals era un despropòsit: "S'han diagnosticat casos de Coronavirus a Itàlia, però com en molts altres països", minimitzaven. I mentien: "El risc d'infecció és baix". Donaven la culpa als mitjans per un injustificat alarmisme, i al mateix temps que mostraven a obrers treballant a les seves fàbriques presumien que totes les fàbriques continuarien "obertes i a ple rendiment, com sempre". Tan sols cinc dies després va esclatar l'enorme brot de contagis i morts que va acabar sent el més important d'Itàlia i d'Europa. Però ni així van retirar la campanya, ni molt menys es van plantejar tancar les fàbriques. Extracte de l'article: Bèrgam, la massacre que la patronal no va voler evitar. L'àrea d'Itàlia més devastada per la Covid-19 és un gran pol industrial. No es va declarar mai zona vermella a causa de les pressions dels empresaris. El cost en vides humanes ha estat catastròfic. Alba Sidera, Roma, 10/04/2020  

Que succeeix quan una papallona mou les seves ales? L'aire es mou al seu voltant i desencadena un huracà a l'altre costat del globus? I si les accions d'una gran empresa cauen de forma imprevisible un dia, quan treballadors perden els seus llocs de treball o les seves pensions! El mercat global no és un territori neutral, sinó un estat d'interconnexions.

La finestra d'un televisor.

Khue, un monjo budista, el pallasso Phong, i la jove prostituta Thuy reflexionen entorn les seves experiències personals al llarg de tres dècades diferents de la historia del Vietnam. El colonialisme francès, la guerra del Vietnam i els efectes de la globalització, creen avui dia una imatge de Hanoi a mig camí entre les influencies de les idees contemporànies d'occident i els valors tradicionals asiàtics. El records fragmentats dels protagonistes creen un esbós de la vida quotidiana al Vietnam, i també parlen dels canvis socials al llarg dels últims 70 anys.

Durant les protestes en Seattle contra l'OMC vam tenir una visió col·lectiva. Vam veure gent procedent de cultures i ideologies molt diverses unida amb una força com no s'havia vist en dècades en aquest país.

Pel·lícula sobre l’origen de les teories radicals de Milton Friedman, professor de la Universitat de Chicago, i la seva posada en pràctica, des dels anys quaranta, en països tan dispars com el Xile de Pinochet, la Rússia de Ieltsin, la Gran Bretanya de Thatcher i, més recentment, a l’Afganistan i l’Iraq. Es posa de manifest el costat més fosc de la ideologia de Friedman, tan impopular que només va poder imposar-se mitjançant la tortura i la repressió. Basada en el llibre de Naomi Klein.

The Planet és un intent de buscar respostes sobre les veritats i mentides dels preocupants canvis globals que, segons molts, ja estan tenint lloc. L'equip de rodatge ha estat treballant durant més de 2 anys i ha visitat uns 25 països de tot el món. L'estil visual i el contingut inesperat de la pel·lícula desentranyen l'actitud distant que molta gent s'ha forjat en relació amb aquest tema. Abasta més enllà del canvi climàtic; tracta de la Terra com un tot, del conjunt de canvis globals que experimentem en l'actualitat.

Aquest documental presenta Dubai com l'últim malson neocapitalista: una realitat virtual que recorda a Second Life, materialitzada gràcies a la mà d'obra immigrant. Quines són les condicions laborals a Dubai? L'epíleg, rodat en els hivernacles d'Almeria i Melilla, mostra les similituds d'un model econòmic global. En aquest sentit, "Dubai és en tots nosaltres".

El vídeo es compon de 13 episodis documentals sobre les manifestacions a Gènova. Aquest documental recull imatges gravades per diversos grups i realitzadors independents, les quals mai van aparèixer en els mitjana oficials per no respondre a les necessitats de distracció i contra informació de l'espectacle mediàtic.