Una família Mapuche ha estat desallotjada d'unes terres que ocupava a la província de Chubut, (Patagonia Argentina) arran d'una denuncia presentada pel Grup Benetton. A partir de l'experiència d'aqu'sta família, es descobrirà que el Poble Mapuche encara es viu i lluita per la seva cultura i pels seus drets ancestrals. Aquesta vídeo funciona com a eina de difusió per activar una campanya internacional contra la multinacional italiana, que amb 90.000 hectàrees a l'Argentina s'ha convertit en el principal terratinent del vell graner del mon .Primer informe d'un treball més extens, en construcció.

Documento sobre el fet transnacional i sobre els qui sucumbeixen a la frontera dels somnis. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

Aquest documental mostra com la globalització i el lliure comerç malmeten les formes de vida autònomes. La directora, Stephanie Black, es concentra en Jamaica, on vint-i-cinc anys “d'ajuda” del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional han destrossat pràcticament l'illa. El documental presenta música reggae de Ziggy Marley i la narració escrita per Jamaica Kincaid basada en el seu llibre A Small Place.

A través de les reflexions i les anàlisis de reconeguts intel·lectuals, aquest documental retrata la ideologia neoliberal i examina els diversos mecanismes que fa servir per imposar els seus dictats arreu del món. Els dogmes del neoliberalisme són ben coneguts: desregularització, reducció del paper de l'estat, privatització, limitació de la inflació per damunt de l'atur, etc. En altres paraules: treure la política de l'economia i posar-ho tot en mans de la classe financera.

La realitat supera la ficció... El 1998, set anys després de la independència del país, l'autocràtic president de Kazakhstan, Nursultan Nazarbaiev, decideix traslladar la capital d'Almaty a Astanà, una ciutat situada a les estepes del nord del país. Torres vertiginoses broten de la terra, finançades per l'exportació del petroli. La pel·lícula comença amb un discurs de 1997 sobre el futur de Kazakhstan, en el qual el president presumeix de valent, davant de “les tres capes de la societat: els rics, la classe mitja i els pobres”, de la promesa infinita del mercat lliure. Christian Barani i Guillaume Reynard observen la vida d'una societat nova, els seus símbols de la riquesa, de mal gust i estandarditzats. En definitiva, un retrat malenconiós i poètic de la globalització a través d'una oligarquia exsoviètica en plena expansió.

Conversations With the Earth és una iniativa global multimèdia indígena que amplifica les veus indígenes en el discurs global sobre el canvi climàtic i augmenta la capacitat local d'acció. CWE recull testimonis locals sobre l'impacte del canvi climàtic a les comunitats indígenes, històries sobre les conseqüències indesitjades sobre les formes de vida locals, dels esforços impostos per mitigar-ho i mostra exemples de coneixement tradicional i el seu valor per desenvolupar respostes útils al canvi climàtic. CWE és una forma d'escoltar atentament les Stewards * tradicionals de la Terra per a formular una resposta global viable davant el canvi climàtic.

Consuming Kids és un documental necessari i revelador sobre les pràctiques d'una implacable maquinària de màrqueting que mou milers de milions de dòlars i ven als nens, i als seus pares, des de menjar escombraries i videojocs violents a suposats productes educatius i el cotxe familiar. Recull opinions de professionals de la salut, defensors del menor i gent de la indústria, el documental se centra en el creixement explosiu del màrqueting dirigit a nens arran de la desregularització, i mostra com els experts en màrqueting han usat els últims avanços en psicologia, antropologia i neurociència per a convertir als nens americans en un dels grups de consumidors més poderosos i rendibles del món.

Planta embotelladora de Coca-Cola i l'anunci publicitari de la mateixa beguda pels països àrabs.

China Blue dibuixa un matisat, tendre i colpidor retrat sobre el dia a dia d'unes joves treballadores d'una fàbrica tèxtil a Xina. A la vegada, proporciona un informe actualitzat i alarmant sobre les pressions econòmiques que instauren les companyies occidentals i les conseqüències humanes que això provoca.

Amb una claredat esglaiadora, Richard Wolff, afamat professor d'economia de la Universitat de Massachusetts, analitza els desencadenants de l'actual crisi econòmica, demostrant que feia anys que es gestava, alhora que deixa al descobert fracassos de proporcions sísmiques dintre de les estructures del propi capitalisme americà. Wolff es remunta a l'origen de la crisi econòmica als anys 70, quan els salaris van començar a estancar-se i els treballadors americans es van veure obligats a entrar en una espiral disfuncional de préstecs i deutes que finalment va esclatar amb la crisi de les hipoteques. Al situar la crisi dintre d'aquest marc històric més ampli i sistèmic, Wolff argumenta de manera convincent que els plans de rescat proposats pel govern, els paquets d'estímuls i l'exigència d'augmentar les regulacions del mercat no seran suficients per a arribar a les causes reals de la crisi i suggereix que serà necessari un canvi molt més profund per a evitar futures catàstrofes.