En l'arxiu fotogràfic i les memòries escrites pel seu pare entorn de l'experiència del servei militar en la colònia espanyola del Sàhara en 1964, Pilar troba el paradís perdut al qual ell sempre intentarà tornar. Després d'un fracassat projecte familiar, durant els anys 80 i 90, Manuel Monsell començarà a viatjar al Magrib. De nou amb la seva càmera fotogràfica, perseguirà la bellesa d'alguns rostres que puguin traslladar-li una vegada més al lloc somiat. Però tots aquests viatges revelen molt més sobre el lloc del qual es parteix que sobre el lloc de destinació. L'amor romàntic, la independència i la família componen l'escenari d'un refugi que, en fer-se fallida, ens obliga a preguntar-nos no només sobre els nostres veritables desitjos sinó també sobre la necessitat de repensar el sentit d'aquestes velles paraules.