"un pot veure el vol de l'ocell, mirar-ho per observar-ho o sentir que vola amb ell. Això és contemplar, convertir-se en l'altre". Hafiz. La contemplació a pesar (o gràcies a) la seva aparent tranquil·litat és el trance que més radicalment dissol, allibera al subjecte. En la contemplació l'altre va calant en nosaltres com una suau pluja... de sobte sense adonar-nos comencem a veure ... el món no està fora i res és inert ... les imatges apareixen i desapareixen sobre el silenci del que no té nom, ni forma ... com en un parpelleig que no és el dels nostres ulls ... potser llavors el mestre interior es mostri en la seva intimitat ... se'l reconeix perquè tot el sec reverdeix..a partir d'aquí sabrem que el cel pot ser també de pedra i els peus caminar pels núvols i ...Però sobretot no l'anomenis ... Doncs desapareixerà.

“Viatger que viatges sense més equipatge que la imaginació”.

"Aquells que van pel camí del cor mostren les seves ferides...". Farid Ud-Din Attar. S.XI. Persia. Cd rom_interactiu. Zayd Ibn Dawra 2000 Marrakesh. Col.laboracions: Zoubida el Bouzidi. IDEP.

Un viatge iniciàtic a l'interior de la ciutat de Fes mitjançant fragments que il·lustren diferents aspectes del teixit antropològic, sociològic, urbanístic i religiós de la ciutat. Aquests són els vídeos de l'exposició que, sota el mateix títol, es va realitzar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l'any 2002 (Un projecte d'Albert García-Espuche i Toni Serra).

Viatge iniciàtic a la medina de Fes, una immersió a la seva ciutat antiga, en el seu teixit antropològic i cultural, en el qual cada pas ens descobreix una nova dimensió i afegeix sentits nous al que ja hem vist. Un acostament a una altra cultura, pròxima i distant. Un mirall en el qual reflexionar també sobre el nostre propi món. Fes Ciutat Interior. És una instal·lació en 10 sales consecutives amb projeccions de vídeo en loop, cadascuna de les quals representa un nivell d'aproximació a aquesta ciutat. I una sala fosca amb l'audició d'un Dhikr. Més quatre monitors d'arxiu amb entrevistes. Els visitants decideixen el seu temps i seleccionen segons els seus interessos, cadascun d'ells veu doncs una exposició diferent.

"En l'univers hi ha coses que són conegudes i hi ha coses que són desconegudes i entre elles hi ha portes..". [William Blake] Un vell peregrí vestit amb parracs observa una flor en la foscor de la nit... L'home vell és una porta entre les coses que són conegudes i les desconegudes... simbolitza la decadència i el final d'allò que hem donat per real, i que ara es mostra efímer, igual que la pobresa dels seus vestits ja arrossegats pel temps. La proximitat de la mort com a indefugible veritat li atorga la seva pròpia visió; una visió nova i profunda no limitada a la percepció visual, ni a la lògica i les lleis del món. Potser per això que en plena foscor de la nit pot contemplar la bellesa d'una flor.

Una recerca d'Al Khadir, الخضر‎, el mestre interior. Al Khadir, un personatge generalment desconegut en la cultura occidental, ocupa un lloc molt important en el saber popular i místic dels països del rizoma islàmic, si bé els seus orígens es remunten a temps ancestrals. Al Khadir, literalment “el que reverdeix”, habita el món intermedi, la terra de ningú, el fi interstici entre el real i l'irreal, la vida i la mort, el somni i la vigília... A aquest lloc, se l’anomena Al-Barzakh, l'Istme. Per on ell passa, tot reverdeix. Fins i tot les empremtes de les seves petjades es cobreixen immediatament d'herba.