José, Victoria, i Miquel, entre d’altres, viuen, han viscut o estan al límit de viure al carrer. Antibiografies narra el batec de la vida de les persones sense llar a Barcelona. Una realitat oculta, invisible, però no per això menys viva. Els seus protagonistes relaten les seves formes de subsistència, les relacions socials i l’ocupació de l’espai públic, alhora que reflexionen sobre la societat actual des de la seva posició fronterera i perifèrica.

L'espai de l'immigrant és un espai autogestionat format per i per a migrants. És un espai de trobada, reflexió i acció. Partint dels sabers "migrants" i exposant els propis cossos racializats, l'espai busca generar noves formes de resistència, apoderament i reivindicació de les persones migrants com a subjectes polítics.

Des de fa anys , Barcelona implementa un model de ciutat que arracona aquells que no entren en el paradigma triomfalista del modern, el europeu i la prosperitat . El màxim exponent d'aquest discurs és el barri del 22 @ . Una zona de la ciutat construïda sobre l'antic barri industrial del Poblenou , situat al marge nord de la ciutat . És en aquest espai on es troba la Nau . Aquesta és la llar d'unes 300 persones aproximadament, de diferents edats i nacionalitats. A la Nau hi viuen immigrants majoritàriament africans, amb o sense papers, però també alguns immigrants romanesos, sud-americans, i també espanyols. Molts d'ells amb una història comuna: fins fa uns pocs anys o mesos tenien casa i treball. El treball es va acabar i van haver de marxar dels seus pisos. Es queden a la Nau, encara que a molts no els agradi el lloc, perquè s'hi està millor que al carrer. Hi ha més seguretat, possibilitats de sobreviure, de recollir la ferralla que després venen a majoristes del reciclatge del metall. També cert sentiment de comunitat. A la Nau s'han creat tres bars que proveeixen a preus raonables, de menjar a la comunitat i algun reconfortant cafè o cervesa al final de la jornada. Hi ha també alguns magatzems que acumulen la ferralla per vendre, que representa pràcticament l'únic suport per a la majoria dels habitants del lloc i que vertebra en gran mesura la vida de la Nau. A tota aquesta lluita per seguir respirant, sense permís, se li va afegir al juliol de 2012 la lluita per poder romandre en el que des de fa dos anys ja és casa seva. A causa de la denúncia de la família Iglesias Baciana, propietària dels terrenys i d'una empresa immobiliària, es va decretar un desallotjament policial previst per al 16 de Juliol del mateix any. Es va donar, a més, la paradoxa que la família de propietaris que es va negar a negociar, posseïa també una fundació per a l'ajuda a dones joves que visquessin en la pobresa en diferents parts del món, entre elles Àfrica.

Un capítol d' un llarg projecte sobre la lluita dels immigrants amb papers i sense. El segment relata la nit dels tancaments de juny de 2004 a l'interior de l'església del Pi, donant a conèixer el desenvolupament de les assembles, sota la pressió del govern, els sindicats majoritaris, la policia, i posteriorment les declaracions a través de la premsa.

Europe Trap és una pel·lícula que descriu la veritable lluita d'un refugiat. Un primer pla de Zakereh, una mare de 55 anys que intenta reunir-se amb el seu fill, atrapat a Grècia. A través dels seus ulls serem testimonis de la seva lluita contra si mateixa i contra la societat; una lluita tan dura com l'anterior a la que es va enfrontar en els temps de la guerra de l'Afganistan. Zakereh va fugir de l'Afganistan fa molts anys. Va escapar de la guerra, però va trobar misèria i hostilitat. Primer a l'Iran, com a vídua, amb un fill i sense cap dret, i després creuant sense papers moltes fronteres fins a arribar a Europa. Una vegada a Europa, a l'aeroport d'Atenes va perdre al seu fill Omid i va arribar sola a Espanya sense saber on estava. Ara sofreix un xoc cultural, intenta encaixar en un altre món al qual no pertany i lídia cada dia amb una estranya realitat, amb tota la seva tristesa i el seu dolor. El retrat íntim d'una dona afganesa, que primer es va convertir en vídua i després en refugiada. Un testimoniatge de la incomprensió d'un nou món i de la situació a la qual ha d'enfrontar-se ara, una guerra tan dura com l'anterior, en el parany d'Europa. Un documental sobre l'exili, la solitud i els fantasmes de la guerra.

Un viatge iniciàtic a l'interior de la ciutat de Fes mitjançant fragments que il·lustren diferents aspectes del teixit antropològic, sociològic, urbanístic i religiós de la ciutat. Aquests són els vídeos de l'exposició que, sota el mateix títol, es va realitzar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l'any 2002 (Un projecte d'Albert García-Espuche i Toni Serra).